Ni Non Plus Ultra, ni Una, Grande y Libre ni Todo por la Patria

Avui al migdia manifestació a BCN L’espanyolisme radical ha tornar a ocupar el centre de Barcelona, tal com va fer el 8 d’octubre de 2017, però en aquest cas per protestar en contra de l’amnistia dels represaliats del procés.
Amb Feijóo, Ayuso i Abascal. Societat Civil Catalana aplega 50.000 persones en una marxa en què els líders del PP i Vox eviten la fotografia conjunta
“No en nom meu. Ni amnistia, ni autodeterminació” és el lema de la marxa. “Una minoria deslleial i excloent no pot decidir el govern d’Espanya. L’estat de dret no accepta xantatges dels enemics de la convivència”, diu el manifest.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, que aspira a molt més i va per lliure,ha publicat un vídeo per promocionar-se com a garant de la unitat de l’estat espanyol: “Espanya no pot acabar en mans de minories rabioses que l’odien i que volen liquidar un projecte que té segles. […] Els catalans que pateixen els separatistes cada dia no estan sols.”
Mai no havia sentit en 1 minut i 20 segons més mentides, mitges veritats o veritats a mitges concentrades en una dotzena i mitja de frases: ”Por la libertad de Cataluña y de España entera, este 8 de octubre estaremos en Barcelona: en casa” https://twitter.com/i/status/1709896175040520573 Tinc la sensació, com diu Joan Julibert, periodista i professor universitari, que la ultradreta ha colonitzat els principals centres de poder, en un procés que va iniciar Aznar, i avui els és igual tenir més o menys representació democràtica. Governen des d'empreses, jutjats i la banca. El PP està deixant de tenir sentit fins i tot per als seus.

Si la portaveu de Societat Civil Catalana afirma ara mateix, sense despentinar-se, que "fa 45 anys que ens hem vist orfes"... no cal ser molt llumeneres per saber que enyoren. Ni qui és el pare difunt. Francament.