El llenguatge no binari, la Carme Junyent i el xipella: “mari, lis sopis són calentis”.

Llegeixo al 3/24 que l'impuls del feminisme ha afavorit que la llengua també hagi avançat per visibilitzar les dones o per designar unes identitats de gènere que són diverses.
Ara una nova guia en llenguatge no-binari, la primera en català, va més enllà i proposa un gènere neutre per poder referir-se a algú sense haver d'identificar-lo gramaticalment amb el gènere masculí o femení.
La "Guia gramatical de llenguatge no-binari" es basa en l'ús del neomorfema -i. Posem-ne un exemple, partint de la frase "Es va trobar la Mar". Si estiguéssim parlant d'una persona no-binària, la guia opta per dir "Es va trobar li Mar" o "Se li va trobar", a l'hora de fer la substitució pronominal.
De la mateixa manera, diríem "La Mar està contenta" si ens referim a algú que s'identifica com a dona, però "Li Lluc està contenti" si parlem d'una persona no-binària. I en lloc de "tothom", es decanten per "totser" o "totis".
La seva és una proposta més, que se suma a altres estratègies per evitar marcar el gènere i construir un llenguatge més inclusiu. En són exemples el desdoblament ("nens i nenes"), el femení genèric ("totes"), els mots col·lectius ("el professorat"), construccions metonímiques ("la direcció") o fer servir fórmules per evitar marcar el gènere ("Ja t'has cansat?" en lloc de "Ja estàs cansat/da?").
L’enyorada Carme Junyent deia que la gran majoria de llengües del món no atribueixen cap gènere a les paraules, i que el masclisme està estès arreu. Sostenia que aquesta falsa identificació entre llengua i una violència estructural de gènere ens ha portat a dir autèntiques barrabassades, com explica molt bé en aquesta conferència que podeu veure a YouTube.
Demostra amb múltiples exemples que el llenguatge no sexista (ara dit inclusiu) no ha estat una demanda popular, sinó que és un formulisme del poder que ha volgut emmascarar així la seva pròpia impotència per canviar les coses.
Denunciar aquesta impostura, com fa Junyent, no és una violència, sinó al contrari. És assenyalar que hi ha una violència estructural, sigui contra les dones, els gais o els no binaris, que s’està intentant combatre amb unes eines inadequades. Perquè si les noves formes lingüístiques no van precedides d’un canvi de mentalitat, què farem el dia que els de Vox desdoblin?
Junyent observava que l’obsessió pel desdoblament que s’ha propugnat des d’instàncies feministes fa justament que les persones no binàries no es puguin sentir identificades en cap gènere. Junyent no estava en contra que els no binaris diguin ‘totis’, sinó que s’imposin determinades formes lingüístiques des de la conselleria.
Junyent estava contra les solucions cosmètiques que no connecten amb canvis profunds. (Bernat Puigtobella. Carme Junyent, in memoriam. NÚVOL 3/9/2023)
Totalment d'acord amb la Carme. Contra la incoherència i la insostenibilitat en el discurs. Contra tot tipus d’impostures i de desdoblaments innecessaris. Fem la parla i l'escriptura fàcil, que prou complicada que és la vida. No busquem més confusions amb els pronoms febles. No distorsionem. Evitem més problemes, que ja en tenim prous. I anem a l’arrel del problema.
I aprofito l’avinentesa per reevindicar el xipella, considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que més aviat es tracta d'un parlar de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental. El dialecte s'estén per aquesta frontera de forma discontínua entre l'Alt Urgell i la Conca de Barberà, Totes les vocals neutres transformades en i: “mari, lis sopis són calentis”.

PD 19/10/2023 Racó Català @racocatala 19 d’oct. 2023 La UB fa seva la doctrina de Junyent sobre el llenguatge inclusiu i refusa el desdoblament de gènere. Defensa que l'ús del masculí com a gènere gramatical no marcat "no exclou ni les dones ni les persones no binàries" https://racocatala.cat/61775