Lector de Martí i Pol

Ahir la Montse en va retornar un llibre de poesia de Miquel Martí i Pol: “Les clares paraules”. Obra poètica IV. Llibres del Mall, 1980) i aquest matí no he resistit la temptació de rellegir-me’l (això d’estar jubilat ja se sap que et permet aquest tipus de coses).
Vaig descobrir Martí i Pol fent el servei militar a Madrid el 1981 i vaig comprar tota la seva obra completa, els 4 volums. Aquest volum IV en concret el 16 de gener de 1981 a BCN, com consta en una anotació a llapis, amb un breu text: “pluja, neu, absències”.
Aquest volum és, al meu entendre, el millor de tota la seva trajectòria. Aplega un recull d’obres majors: Crònica de demà, Estimada Marta, L’hoste insòlit, Les clares paraules, un apèndix i un pròleg fantàstic de Joan Triadú.
Forçat a conviure amb l’esclerosi múltiple des dels 40 anys i dins dels límits qua aquesta li va imposar, l’autor s’endinsa en la poesia i la converteix en el centre de la seva vida. La mort, l’amor, l’erotisme net i clar:

“Entro en tu, Marta, tendrament, i creix
en ones lentes, poderós, el goig
fins a assolir la fonda plenitud”.

Poeta singular. Mai l’èxit havia estat menys buscat ni més merescut. Sempre troba la força per comunicar-nos paraules sempre noves i per dir-nos sense engany que la felicitat, malgrat tot, és encara possible.

El 1982, en començar a treballar com a mestre i disposar d’un sou digne, una de les coses que vaig fer va ser fer-ne un exlibris amb un text contundent i definitori: “Mestre, catalanista practicant, solitari i solidari, embrutapapers, lletraferit, lector de Martí i Pol”. Ben poques coses canviaria, malgrat el pas del temps.