La guerra dels mons (The War of the Worlds) és una novel·la de ciència-ficció escrita per H. G. Wells i publicada per primera vegada el 1898, que descriu una invasió marciana a la Terra. És la primera descripció coneguda d'una invasió alienígena de la Terra.El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la original. Es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser prou realista com per a espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, encara que es va dir des de bon principi que no era real i, fins i tot, entre actes, posaven publicitat.
Sigui com sigui, el relat radiofònic de La guerra dels mons queda ja gravat per sempre a l'imaginari social com el programa que va marcar un abans i un després a la història dels mitjans de comunicació, estudiat a cada facultat de ciències de la informació del món sencer i considerat com el preludi de les fake news que arriben fins als nostres dies.
La gent fuig espantada. Hi ha pànic col·lectiu i es congestionen les rutes dels voltants de Nova York. El clima és de Apocalipsi. Trucades telefòniques a parents per acomiadar-se o demanar perdó, a la policia per fer denúncies, hospitals en situacions d'emergència. Accidents de cotxes, violència, fins i tot diversos parts prematurs. Moltes persones s'amaguen als soterranis amb escopetes i llaunes de conserva. Tot ho desferma un programa de ràdio en viu. Una ficció que es va construir amb eines i recursos informatius.
Va tenir una idea genial, artística i disruptiva que va acabar mostrant l'enorme influència dels mitjans de comunicació. Als anys 30 era la ràdio, després van ser la televisió i els diaris. Avui s'hi han sumat les xarxes socials.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú