Des de sempre que hi ha hagut una guerra oberta pel tema de les audiències, ja siguin radiofòniques, televisives, d’influencers o de qualsevol altre producte mediàtic.
Coses pitjors n’hi deu haver, naturalment -se m’acut una escarlatina mal curada a tall d’exemple- però també és cert que tampoc no és de rebut el lema del tot per l'audiència -ni per la pàtria-. Si per esgarrapar uns quants espectadors has de fer les mil-i-una i vendre’t per un plat de llenties doncs potser millor rumiar-s’ho.
Aquestes darreres setmanes escoltant els matins de Catalunya Ràdio he tingut la sensació d’assistir-hi a un intent de captació d’oïdors sense gaires miraments. La tria de les persones entrevistades i dels contertulians sempre és definitòria.
A tall d'exemple: entrevistar la Rosa Peral d'estranquis, sense l’autorització penitenciària, acusada d’homicidi i amb ganes d’esbombar la seva causa; entrevistar una expresidenta de la Comunitat de Madrid -que a hores d’ara poca cosa pinta políticament parlant- o entrevistar el candidat del PP a la presidència d’Espanya, després d’una dècada en què cap altre candidat del PP ha estat entrevistat no és el que una ràdio pública hauria d’oferir. Això ja ho fan altres emissores.
L’espectacle de Ricard Ustrell i companyia del 10 d’octubre, quan va ser detingut a l'aeroport de Barajas dins de l'avió que els havia de dur a Israel, des d'on volien fer un programa especial per cobrir la guerra oberta amb la Franja de Gaza, és un mal exemple.
Dieu-me malpensat però em pregunto què coi volia fer ell a la Franja, havent-t’hi com hi ha altres corresponsals de la casa -molt bons per cert- cobrint la notícia, que no fos apaivagar un ego sobredimensionat, que no fos fer nosa en definitiva o demostrar que està “al frente del negoci”. No combrego amb la màxima que ve a dir que ja està bé que se’n parli, ni que sigui per a bé. No m’agrada el seu estil. Entenc que té un repte vital que és fer créixer substancialment l'audiència matinal de Catalunya Ràdio i que si no ho aconsegueix aquesta temporada la frustració serà màxima però això no ho justifica tot. Clar i català.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú