“Vilafranca és molt gran”, és el nou espot de l’equip de govern de Vilafranca que vol crear un sentiment d’estima vers la ciutat. Darrerament tothom s’atreveix a fer videoclips promocionals, amb més voluntat que encert a parer meu. I no tant per motius tècnics com de relat.
Compte però! El relat és l’ànima de tot plegat. El relat és el que arriba al cor i a la ment. El relat no pot ser del tot parcial ni contenir angles morts. Cal que sigui versemblant, creïble. I “Vilafranca és molt gran” no ho és. https://twitter.com/vilafrancaaj/status/1637880393104863232?s=48&t=GFDqItodZYWBsqd4buyI2Q
Un altre relat hagués estat possible, sense tanta autocomplaença i més realista, clar i inclusiu. Algú es pot arribar a creure la darrera sentència de la protagonista? (“La ciutat m’havia quedat petita i per això he tornat a casa”). Enlloc com a casa però no fotem!
És per això que genera tot un seguit de rèpliques molt crítiques. A tall d’exemple:
“Mònica Ramoneda. Amb la greu crisi d'habitatge que patim a Vilafranca, fer aquest anunci és d'un cinisme acollonant.
Montse Romagosa. Si, Vilafranca és gran. No pel seu fantàstic centre històric ni pels Verds. Que també!! Vilafranca es gran per tots els seus barris i tota la seva gent, posant les persones i els barris al centre.
Carlus Esteve. És impossible no sentir vergonya d'un vídeo tan sectari, excloent i elitista. Sí, senyors que ho magregeu tot, Vilafranca és molt gran: molt més del que ensenyeu i molt més del que sou capaços d'entendre i estimar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada