Ni un pas enrere: Schackleton - Worsley

Ernest Schackleton (1874-1922) va intentar trepitjar el pol Sud quatre vegades. La seva història remet a l’èpica pròpia del segle passat, quan els exploradors polars van lluitar per conquistar el continent blanc.
Des dels 16 anys vivia en un vaixell i va morir en un vaixell. Es va jugar la vida per la tripulació de l’Endurance en un viatge veritablement dantesc. Va ser allà on els marins el van batejar com The Boss.
El doctor que els portava els va dotar de cocaïna en forma de píndoles anomanades “marxa forçada”, que ingerien cada hora aproximadament.
El que havia de ser una caminada de 90 dies se’n va allargar 122, i el 9 de gener de 1909, quan amb els seus companys (Wild, Marshal i Adams) van aconseguir trepitjar el punt més meridional mai trepitjar per l’home a l’Antàrtida, a només 180 km del pol Sud, van haver de tornar en el que va ser una cursa contra la mort.
A l’hora de reclutar la tripulació, l’anunci que va posar als diaris era inequívoc: “Es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, perill constant, retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit”.
Serà recordat com qui va guanyar la carrera a Amundsen i va morir per un atac de cor a l’illa Geòrgia del Sud, després que els gels enfossessin el seu vaixell.
Henry Worsley (1960-2016) va tractar de creuar el pol Sud en solitari i va morir en l’intent. La travessa en solitari i sense assistència de l’Antàrtida encara és una fita inassolida.
A més de 900 milles del punt de partida, després de dos mesos de caminar en solitari, 25 quilos més prim, deshidratat i a 30 milles del seu destí va demanar que el rescatessin però ja va fer tard. Va morir el 24 de gener de 2016, reobrint el vell estigma que planteja la mort dels aventurers. Quin és el límit de la resistència humana? Està enterrat amb vista a la tomba de Shackleton, el seu heroi.
A data d'avui, lluny de l'èpica i del risc incontrolat, amb totes les constants vitals sota control, es fa palès que ja no queden d’homenots d’aquest calibre. Qui els va parir!