Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

16 de març del 2023

Manel

Fa quatre dies que he sabut que els Manel pleguen -una aturada biològica temporal- i no és precisament una nova que em passi desapercebuda Entenc perfectament el seu determini. Setze anys són molt aanys i la vida dóna molts tombs en totes direccions. I sóc conscient que les aturades biològiques temporals acostumen a ser indefinides, per sempre. 
M’encanten els Manel i això que s’ha anomenat rock narratiu. Sense ser un melòman des de sempre que m’han agradat molt i formen part de la banda sonora de la meva vida. Junts o "sueltos" sí que els demano que no s’aturin, que mantinguin viva la seva creativitat. I que ens continuïn sorprenent i fent gaudir amb la seva bona música. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada