M’encanten els Manel i això que s’ha anomenat rock narratiu. Sense ser un melòman des de sempre que m’han agradat molt i formen part de la banda sonora de la meva vida. Junts o "sueltos" sí que els demano que no s’aturin, que mantinguin viva la seva creativitat. I que ens continuïn sorprenent i fent gaudir amb la seva bona música.
Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt, pensadora alemanya d'origen jueu que va aprofundir en l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat).
16 de març de 2023
Manel
Fa quatre dies que he sabut que els Manel pleguen -una aturada biològica temporal- i no és precisament una nova que em passi desapercebuda Entenc perfectament el seu determini. Setze anys són molt aanys i la vida dóna molts tombs en totes direccions. I sóc conscient que les aturades biològiques temporals acostumen a ser indefinides, per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada