L’abril de 2015 ja vaig fer un apunt sobre el tema. Hi torno. Aquest matí hem estat a la Plana Novella, al temple budista del Garraf, i això m’ha remogut la consciència.
Rellegeixo fragments de “Hem perdut l’oremus” de Vicenç Villatoro (La Campana, 1998): Hem "perdut" l'oremus i moltes altres coses. Segurament devem ser una de les generacions que hem deixat més llençols esparracats amb tantes bugades com ens ha tocat de fer o de viure.
Que el jovent d'avui no reben prou informació sobre una sèrie de fets, personatges i temes religiosos que són bàsics en l'àmbit cultural en el qual vivim és una realitat ben evident.
I que això fa que els joves -i tots els ciutadans que tinguin aquests buits culturals- no puguin entendre el significat de moltes obres d'art, textos, pel·lícules, actes litúrgics, festivitats i expressions d'ús popular que es basen en el coneixement de la cultura catòlica. Un coneixement que és independent de la creença religiosa.
També repasso “Les religions explicades als fills” de Roger-Pol Droit (La Campana, 2000), un llibre molt útil als adults com font d'informació cultural, imprescindible al món d’avui on en tots els països conviuen persones de creences diferents.
El tema m’interessa, com a ateu que sóc -gràcies a Déu!-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú