Veig unes imatges d’Àlex Honnold penjat en un paret a centenars de metres d’altitud sense cap element de seguretat. Sento vertigen i em fa patir, a distància.
La meva experiència escaladora es va materialitzar en un dissabte a Montserrat. En acabar la jornada em vaig donar de baixa i vaig lliurar els peus de gat al centre excursionista de Montblanc. Una experiència intensa però de curta durada. Mai més se m’ha acudit emparrar-me paret amunt ni posar-me uns peus de gat. Camino i pedalo. Admiro això sí els sols integrals.
“El sol integral és un flirteig amb la mort que requereix una tècnica altíssima, però sobretot una fortalesa mental i una confiança en un mateix a prova de bomba. Un cop iniciada l’activitat ja no hi ha marge d’error ni la possibilitat de fer marxa enrere. És un joc d’equilibris, un viatge radical a la puresa i a l’essència de l’escalada. Un viatge en el qual els únics protagonistes són una paret i un escalador equipat només amb uns peus de gat i una bossa de magnesi.
Un dels plaers d’escalar sense corda és sentir-te completament segur en una situació que hauria de ser totalment insegura: trobar-te en una situació escandalosa i sentir-te totalment còmode.” (Marc Salgas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú