La vegueria, l’àmbit de tots els àmbits?

Ahir a l’auditori de Vinseum va tenir lloc la presentació del doble llibre del Fèlix Simon “Xalant per la vegueria”. Un compendi de la feina feta del 2004 fins ara. Realment impressionant la tasca portada a terme per part d’una plataforma cívica convençuda de la realitat de la vegueria Penedès.
Ara que vivim globalitzats com a ciutadans del món, del planeta Terra, jo també considero l’entorn més immediat -la vegueria- com l’àmbit de tots els àmbits, per allò del principi de subsidiarietat tant i tant reclamat.
Un acte pensat a tall de cloenda però tenint molt clar que res no s’ha acabat, que l’esforç continua i que res no serà fàcil ni immediat. La vegueria com a paradigma de la situació del país, de la nació catalana, col·lapsada, empantanegada i sense fulls de ruta realistes.
Com a complement, un espectacle delirant del Toni Albà: “Catalans, existir o deixar d’existir, aquesta és la qüestió”. Un monòleg militant amb bons moments de fina ironia. El paral·lelisme entre el famós monòleg del príncep Hamlet i la nació catalana, genial. Altres moments potser no tan afortunats, més pensats per provocar el riure o el somriure fàcil de la concurrència. Pa a les oques en definitiva amb un excés de histrionisme al meu parer.
I tant la 1a part com la 2a, de llarga durada. Un parell d’hores que, amb bon criteri, s’haurien pogut reduir a la meitat perfectament. Massa pròlegs, massa parlaments i massa estona. Aquest és un dels mals al meu entendre del moment present, la desmesura.