A punt d’acabar l’any tornen els propòsits d’any nou. Els humans som uns mamífers ben curiosos. Què coi deu ser allò que ens impulsa a buscar nous reptes vitals quan encetem una nova etapa com pot ser un nou any? Com podem treballar per materialitzar-los? Bona pregunta! N’hi ha que s’atreveixen a oferir 5 claus per acomplir els propòsits d’any nou: ser realista; concretar els objectius al màxim; fer públics els objectius i assumir les ensopegades. No diré que no, ni tampoc que sí.
Em ve al cap una sentència del Tiburón que venia a dir que “facis el que facis la cagaràs”. Així doncs, entenc que no cal patir. Sublim!
Aquest vespre compartirem taula, un any més, i brindarem com diu la Sílvia Soler pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Per les tradicions i per la sort d’haver-nos trobat. Pel pas del temps. Que tinguem un any ple de bellesa, de tendresa i de bon humor. Ei, si pot ser!
L’Esther Vera creu que el 2023 portarà, com sempre, el millor i el pitjor. Confiem que la intel·ligència, la cooperació i la bondat s’imposin a tot el mal del qual som capaços. Bon any!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú