Benvingut/da al meu espai web. El recupero l'octubre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc.

17 de gener de 2023

El 2023, pensem-hi

Esplèndid article de la Mònica Planas a l’ARA del 2 de gener: “Pensem-hi”.Faig una tria dels fragments més interessants a parer meu.
El canvi d’any és, per excel·lència, la data per fer nous propòsits vitals. I n’hi ha un que ha de ser un repte col·lectiu: trobar més temps per pensar. Pensar, en un sentit estricte i com a acte plenament conscient, s’està perdent. Mentre conduïm pensem què farem per sopar, quan anem en transport públic pensem com organitzarem el cap de setmana i mentre carreguem el rentaplats pensem què direm a la reunió amb la tutora del nostre fill.
La càrrega mental, especialment de les dones, ens ha convertit en éssers multitasca i hem acabat vinculant el pensar amb una actualització constant de feines pendents.
No dediquem temps a reflexionar o analitzar les nostres circumstàncies amb un cert esperit crític. Aturar-se i dedicar temps únicament i exclusivament a pensar és percebut, en el millor dels casos, com un luxe.
Per tant, l’acte voluntari de dedicar uns minuts només a pensar, sense fer res més, és entès com una pèrdua de temps. Pensar és sinònim de no estar fent res 
Potser en la manca de destresa per pensar s’hi amaguen les grans decepcions del nostre temps. ¿Quan va ser l’última vegada que vau deixar tot el que estàveu fent per pensar en allò que és important a la vostra vida? El 2023, pensem-hi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada