El 2008 es pot considerar l’esclat del fenomen de les sèries, amb l’estrena de títols mítics com “Breaking bad” i “Sons of anarchy”. Aquest any va començar la crisi financera mundial que encara estem pagant i que va deixar els pobres més pobres i els rics més rics (Irene Casellas).
No he estat mai un gran consumidor de sèries. M’agrada més el cinema, la sala gran i la foscor en companyia d’altri. Ara estem veient a Filmin la 3a temporada de “The split”, una sèrie sobre advocats que posa el focus en els divorcis. A cada episodi se’ns presenten parelles que se separen per motiuss diversos. La `serie combina els diferents casos que arriben al bufet amb les relacions dels protagonistes, el veritable motor de la sèrie.
Com diu el Toni de la Torre a El Temps la separació d’una parella és una situació emocionalment complexa que, a més, és poc compresa des de fora dels implicats. És una decisió vital que socialment està connotada tan negativament que sovint se la tracta d’una forma similar a la mort, amb una sensació d’incomoditat i de por.
La sèrie està bé. Té com a punt fort la minuciositat amb que retrata la dissolució del matrimoni, explorant totes les esquerdes de la seva crisi.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú