Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

30 de gener del 2023

Terra de calçots

Ahir, darrer diumenge de gener, ens deixa un titular: “La Gran Festa de la calçotada de Valls del 2023: 30.000 visitants i 221 calçots engolits pel campió Adrià Wegrzyn”. Costa de creure però és ben cert: el barceloní Adrià Wegrzyn, de 48 anys, ha tornat a guanyar després d'empassar-se 221 calçots que pesaven 3,135 quilos. Acumula 14 victòries. Si el seu palmarès no és encara més espectacular és perquè van modificar les regles per evitar que sempre guanyés ell. Qui aconsegueix el primer premi, l'any següent ha de descansar. La resta de concursants, i el seu estómac, ho agraeixen.Ens trobem en plena temporada de calçots. Sembla ser que la tradició dels calçots va començar el segle XIX quan un pagès anomenat Xat de Benaiges va decidir provar una nova forma de plantar cebes blanques. Tanmateix l’origen no està del tot clar perquè algunes fonts apunten que els romans ja en menjaven dos milers d’anys enrere.
Personalment fa uns 45 anys que en faig. Els primers 15 com a participant en calçotades d’altri i els darrers 30 anys com a organitzador. En cauen 3 o 4 cada any.
A data d’avui és fàcil trobar una oferta ben variada, des de l’oferta convencional fins a altres propostes més innovadores: amb música en directe, ruta enoturística…Sigui com sigui la salsa és definitiva i pot marcar espatllar una bona calçotada. D’aquí ve la frase feta que diu que “és millor la salsa que els calçots”. I si non e vero e ben trovato.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada