Són moltes le institucions, fundacions o empreses que posen de la seva part perquè aquestes persones puguin comptar amb un lloc de treball digne, a una educació ajustada a les seves necessitats, a una vida ordinària. En els darrers anys s’ha avançat però encara queda molta feina per fer. Cal donar visibilitat a les persones que necessiten un cop de mà en el seu dia a dia, i se suposa que d’aquí ve el dia internacional..
Ja no es parla en alguns casos de subnormals, retardats, disminuits, deficients mentals… Són diferents maneres d’anomenar un col·lectiu tradicionalment discriminat. D’uns anys encà es parla de persones amb diversitat funcional. Des de la mirada del Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) aleshores es parla de variabilitat.El terme diversitat funcional s’ajusta més a una realitat en què cada persona funciona d’una manera diferent. Malgrat la seva obvietat i ambigüitat, per eliminació, trio aquest terme. Tots som diversos i funcionem amb el nostre propi sistema operatiu. Uns més que d’altres, això sí.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú