Money, money, money…

Llegeixo a la Xatakaletter#84 que els diners sempre havien estat físics però la cosa està canviant. Els pagaments amb targeta i amb mòbil han permès que puguem sortir al carrer sense cartera, i la cosa va cada cop a més, sobretot amb la inevitable arribada de l'euro digital. Països com ara Dinamarca, Noruega, Suècia i Corea del Sud ja tenen el tema encarrilat.
Ara fa un parell d’anys, quan la ferreteria Ca la Viuda va incorporar el datàfon com a sistema de pagament ja vaig veure cap a on s’hi anava. A hores d’ara és Paco el Brut el paladí de la causa dels diners en metàl·lic. Anar a comprar a la seva botiga un dissabte a mig matí és una experiència quasi religiosa tot i que t‘exposes a fer una cua de 20 minuts per pagar.
Fins ara eren els bancs els que sabien com, quan i en què ens gastàvem els diners. Ara ho sabran els nostres governs. Mentrestant, això sí, es prepara una transició lenta però inexorable: els bitllets continuen sent crucials per als nostres grans i col·lectius desafavorits, així que l'euro digital haurà de viure un temps amb l'euro físic.
Cantava Liza Minelli a ‘Cabaret’ allò que “els diners són el que fa que el món giri”, i no li faltava raó.