Avui el BS -no confondre amb el Banc de Sabadell- en fa 60. Poca broma! Les xifres rodones es presten a fer celebracions més sonades. Les celebracions dels 40 i 50, abans potser més estridents, ara també es porten a terme a la seixantena, i per la jubilació… Qualsevol esdeveniment rellevant es mereix un bon festeig.
Arribar a la seixantena en bon estat de salut -sense entrar en més consideracions- està molt però que molt bé. Sí que és cert que les estadístiques juguen a favor nostre però mai no se sap i no tothom hi arriba. Per tant, celebrem-ho!
Com deia el Carles Capdevila, normalment la gent que s’estima la vida és gent que es dóna poca transcendència, que té sentit de l’humor, que ha trobat un bon equilibri mental i emocional i procura encomanar-lo. Els que més els defineix és que s’estimen la vida. L’adoren. Visca la gent que s’estima la vida! I per molts anys!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú