Avui és aquell dia, aquell dia de l’any que la fem grossa. Els que hi juguen i els que no hi juguem. És inevitable topar a la immensa majoria dels mitjans de comunicació de masses amb les informacions del sorteig de Nadal. Fins al capdamunt, per no ser groller!
Des de fa dos segles que es veu que es fa aquesta cerimònia, aquest espectacle tronat que, si bé fa unes dècades es podia mig entendre, a data d’avui és caspós, irrellevant i patètic. I tot i amb això se li dóna una cobertura informativa exponencial. És un fet significatiu que ve a il·lustrar el marc mental que arrosseguem.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú