Hi ha dues coses que una persona acostuma a guardar com un secret: que no sap nedar o que no sap anar en bicicleta. La bicicleta té un origen ancestral: els egipcis ja havien fet les seves temptatives d’aguantar-se sobre alguna andròmina de dues rodes.També les antigues civilitzacions xinesa i índia van fer experiments més o menys semblants.
El primer a dibuixar una bicicleta autèntica és Leonardo Da Vinci (una altra màquina de Da Vinci!). No és fins el s.XVIII que es consigna el que popularment es considera l'avantpassat de la bicicleta moderna. A finals del s. XIX l’ús de a bicicleta s'estén ràpidament entre la societat industrialitzada, mentre que cada cop s’hi introdueixen més modificacions. I fins aquí hem arribat. (Andreu Mas)
Als 8 anys els Reis em van portar la meva proimera bicicleta, tal com es feia abans. I després n’he tingut mitja dotzena més. He anat pedalant tota la meva vida tot i que de manera continuada especialment els darrers 10 anys. Cada cap de setmana pedalo, amb un parell de gregaris de luxe, una trentena de km en bicicleta de muntanya per camins i pistes de la vegueria Penedès i un parell de cops l’any fem sortides més llargues pel territori català.
Ahir diumenge vam fer una aquesta ruta: Vilafranca - riera de Marmellar - Vilafranca https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/22-12-04-vfp-riera-marmella-vfp-120542786 i demà que és festa farem una camí ramader, de santa Coloma de Queralt a Cunit, una ruta amb història pastoril https://ja.cat/santacolomacunit https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/santa-coloma-de-queralt-cunit-118041063
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú