Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt, pensadora alemanya d'origen jueu que va aprofundir en l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat).

11 de desembre de 2022

Fer el cim

Avui és el dia internacional de les muntanyes. Ara es compleixen 40 anys de la primera expedició catalana al sostre del món, una expedició marcada per l’esperit aventurer, els valors i un final tràgic. No va poder ser. Ho recordo perfectament perquè en aquella època el club excursionista Montblanc era molt actiu i fèiem moltes sortides.
Arribats en aquest punt sempre albiro un dubte existencial mai no resolt. A veiam. Jo que he fet dos cops el cim més lt de la serralada de l’Atlas al nord d’Àfrica, el Toubkal (4.176m) i un parell de cops la muntanya de sant Pau de Vilafranca del Penedès (303m), és a dir, 8.958m en total, no puc considerar que he superat, que he fet el cim, l’Everest (8.848m)? Oi que sí? No fotem, que amb la muntanya no s’hi juga.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)