Arribats en aquest punt sempre albiro un dubte existencial mai no resolt. A veiam. Jo que he fet dos cops el cim més lt de la serralada de l’Atlas al nord d’Àfrica, el Toubkal (4.176m) i un parell de cops la muntanya de sant Pau de Vilafranca del Penedès (303m), és a dir, 8.958m en total, no puc considerar que he superat, que he fet el cim, l’Everest (8.848m)? Oi que sí? No fotem, que amb la muntanya no s’hi juga.
11 de desembre del 2022
Fer el cim
Avui és el dia internacional de les muntanyes. Ara es compleixen 40 anys de la primera expedició catalana al sostre del món, una expedició marcada per l’esperit aventurer, els valors i un final tràgic. No va poder ser. Ho recordo perfectament perquè en aquella època el club excursionista Montblanc era molt actiu i fèiem moltes sortides.
Arribats en aquest punt sempre albiro un dubte existencial mai no resolt. A veiam. Jo que he fet dos cops el cim més lt de la serralada de l’Atlas al nord d’Àfrica, el Toubkal (4.176m) i un parell de cops la muntanya de sant Pau de Vilafranca del Penedès (303m), és a dir, 8.958m en total, no puc considerar que he superat, que he fet el cim, l’Everest (8.848m)? Oi que sí? No fotem, que amb la muntanya no s’hi juga.
Arribats en aquest punt sempre albiro un dubte existencial mai no resolt. A veiam. Jo que he fet dos cops el cim més lt de la serralada de l’Atlas al nord d’Àfrica, el Toubkal (4.176m) i un parell de cops la muntanya de sant Pau de Vilafranca del Penedès (303m), és a dir, 8.958m en total, no puc considerar que he superat, que he fet el cim, l’Everest (8.848m)? Oi que sí? No fotem, que amb la muntanya no s’hi juga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada