Llegeixo a la premsa que els catalans som els campions mundials de l’emancipació tardana. I mira que som molta colla al món mundial, uns 8.000 milions, més que mai en la història. Si sabem alimentar-nos tots, viure en pau i convivència i repartir els recursos això no hauria de ser massa però em temo que no és ben bé això.
Ambdòs temes -l’emancipació tardana i la milionada que som- podem arribar a ser, si és que no ho són ja, greus problemes per a molta gent. Estaria bé que el 2023 no agreugés encara més les coses, posats a demanar.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú