Doncs sí, avui en faig 64. El Roderic en fa 32, el Rodrigo 32 més. El 1992 em va semblar que el millor que podia fer era anar al registre civil i fer el canvi de nom, catalanitzar-lo. Tot fos així de fàcil.
El passat sempre és un pròleg, que diu Shakespeare a “La tempesta”. I el futur arriba massa aviat, diuen que va dir Einstein. El futur sempre va a la seva. Cal mirar el futur amb cautela i a la curta distància.
El millor de descobrir per sorpresa que ja tens una edat és que has tingut sort d’arribar fins aquí. I un dia, com qui no vol la cosa, et despertes i ja tens seixanta anys. I constates que no és veritat que tot estigui per fer ni que tot sigui possible.
Com diu l’Eva Piquer, no ens enganyem: la vida té sentit per les coses que ens queden per dir i escoltar, els llibres que ens queden per escriure i llegir, els petons que ens queden per fer.
El sentit de la vida, diu Xavier Graset, deu ser, doncs, en el fet de tornar a començar de nou cada dia, i superar de tant en tant una sotragada de les que fan època.
Els infinitius essencials: viure, pensar i estimar. Som amb els altres, diu J.M.Esquirol.
Celebrem la vida doncs. Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran! Pel pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada