Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

12 de gener del 2016

Al Palau de la Generalitat s'hi ha d'anar algun cop a la vida.

El 23 d'abril de 1999, amb motiu de la concessió del premi Civisme als mitjans de comunicació en l'àmbit ràdio, una cinquantena d'alumnes de l'escola Sant Domènec de La Ràpita vam desembarcar al Palau de la Generalitat. Va ser la culminació d'una dècada de ràdio escolar prodigiosa. El record, a molts anys vista, encara és inesborrable.

El 26 de juny de 2014, amb motiu del centenari de les Escoles d'Estiu, un grapat de docents del Penedès assistim a l'acte commemoratiu, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, ple de gom a gom. En acabar, al Pati dels Tarongers, després d'una sessió fotogràfica amb el president Mas, la consellera Rigau i la resta de mestres renovadors -o no- de Catalunya, increïblement alegres i deixats anar, vam passar una estona irrepetible i fantàstica.

Avui, amb motiu de la presa de possessio del president de la Generalitat, he tornat -ni que sigui mentalment- al Palau. Al Palau de la Generalitat s'hi ha d'anar algun cop a la vida.

El nou president de la Generalitat ha tancat el seu discurs amb una frase de Gaziel: Sóc fal·lible però insubornable. I també  promet el càrrec amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament. Parla bé, que sempre és d'agrair, ni que sigui des de la discrepància.
Llegeixo molts comentaris sobre el president: No pararà d'imaginar projectes; és un tipus especial, visionari, que va a la seva: desconcertant; ha començat la partida, Rei i Constitució eliminats de la fórmula del president Puigdemont. Quina serà la reacció?...

I, talment com el juny de 2014 amb el centenari de les Escoles d'Estiu, som al cap del carrer: I ara què hem de fer?

11 de gener del 2016

Porteu-me el guionista sisplau !

La majoria dels docents comencem avui el 2n trimestre. Nou setmanes i mitja fins a la 2a llarga parada del curs, del 18 al 28 de març. És un guió ja escrit de fa anys, amb petites variacions de caire llunàtic. Començar és l'única manera d'anar acabant. O no? Ànims doncs que el trimestre ja fa baixada!

D'altres guions no del tot escrits no s'han materialitzat ben bé com semblava més creïble. Després d'un cap de setmana políticament d'infart a casa nostra, un té la sensació que la sabiduria popular és més sàvia i més popular que mai. No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

On és el guionista? Porteu-me'l, sisplau, que el vull conéixer! 
Quines giragonses, quines tombarelles amb i sense xarxa. Diria que es tracta d'un guionista tafur. Jugador experimentat al pòquer descobert. Únicament un jugador curtit i amb cara de pòquer és capaç de fer saltar la banca només amb vuits i nous i cartes que no lliguen, amb farol inclòs.

Ens estem acostumant a les emocions fortes. A hores d'ara ja no trobem a faltar l'oasi català. Si les parelles d'ocells també discuteixen, quelcom espectacular des d'un punt de vista etològic, per què coi ens ha d'estranyar el que ens està passant? 

El temps i l'espai ens dimensionen i ens acullen. El temps passa volant i l'espai més proper, l'ambit de tots els àmbits, és el nostre cavall de batalla.