29 de maig de 2016

Vaig tard

A l'època d'estudiant i els primers anys de treball com a mestre (els darrers setanta i els primers vuitanta) l'1 de maig era diada assenyalada. El full de ruta era clar: calça curta, primer bany de l'any a la platja del Miracle i mani a les 12 a la rambla de Tarragona. Fes fred o calor, al marge de totes les consideracions. I a dinar a casa dels pares.

Ara les rutines són ben diferents. Els pantalons curts i el primer bany no han fet acte de presència fins avui 29 de maig i de manis, una a l'any -si res no es torça-.

No és només una qüestió del canvi climàtic, que potser també. És l'edat i les circumstàncies vitals.

Avui diumenge 29, horticultura i jardineria (a 2/4 de 8 del matí), cicloturisme pel Penedès (de 8 a 11), platja a Vilanova (de 12 a 1), correus electrònics (de 4 a 5) més horticultura i jardineria -encanyar tomaqueres i revifar alguns dels cactus plantats dies enrere- (de 5 a 7 de la tarda), un tomb per la rambla amb audició de sardanes i, per acabar, concert de la coral de l'Institut a l'Eugeni d'Ors (de 2/4 de 8 a 3/4 de 9 del vespre).

A les 9 del vespre, a taula, un té la sensació que un dia  de festa dóna molt de si i que canviar les rutines dels dies laborables és fantàstic. En calça curta, ni que sigui amb 4 setmanes de retard!