9 de novembre de 2014

9N L'instant previ

A la vida hi ha algunes coses que a vegades són gairebé millors quan estan a punt de passar que quan passen.
L'expectativa, les ganes, la imaginació, les possibilitats, les oportunitats, el què serà i com serà. L'instant previ és un punt en què tot pot passar, tot surt bé.
En aquests moments estem vivint un instant previ.

Avui 9N, després del 2013 -any zero-, un any congelat, un any previ, un any en què col·lectivament va calar la idea que el 2014 començaria tot de nou: l'any de la consulta... 
quan tot just s'estan obrin les seus del procés participatiu, un té la sensació de viure un altre moment zero en el camí de la consecució del país que volem.

Avui, votem el que votem, només pel fet de fer-ho, podem ajudar a abatre un altre mur i donar-nos a tot@s una nova oportunitat. En defensa pròpia.

Cap mur és per sempre.

22 d’octubre de 2014

Un violinista a la teulada

A la Societat de La Bisbal del Penedès, diumenge 19 d'octubre de 2014.
Aquest darrer espectacle del grup de teatre el Centre és una autèntica perla. Una versió en català, del tot fidel a l'original, i uns arranjaments a càrrec dels mateixos protagonistes. Espectacular!
Un estol d'actors -més de cinquanta- i set músics davant de l'escenari executen, que no perpetren, un espectacle de tres hores que no se't fa llarg en cap moment.
Que un grup no professional de teatre sigui capaç de muntar un espectacle d'aquest calibre és reconfortant. Vol dir que al país hi ha gent competent i compromesa, capaç i amb un esperit de sacrifici sense límits.
Solvència contrastada. Si l'espectacle de la temporada passada -Variacions enigmàtiques- em va encantar, aquest, tot i que els musicals no m'atrauen especialment, haig de reconèixer que m'ha captivat.
Posats a fer una crítica, podem parlar de l'escenografia. Trobo del tot innecessàries les corredisses dels diferents elements dalt de l'escenari. Amb un carro, una màquina de cosir, una rampa i unes quantes maletes n'hi hagués hagut prou.... 
L'enhorabona per la feina feta. I que la darrera actuació, el dissabte 25 a la tarda sigui tan exitosa com les anteriors. que per molts anys puguem gaudir del vostre teatre. 

15 d’octubre de 2014

Fer bé les coses

Deia Helmut Khol, excanceller alemany artífex de la reunificació alemanya que els enormes canvis del món no podien ser una excusa per a no saber on vas. Ben cert. No som resultat de les circumstàncies sinó de les nostres decisions.

Tal dia com avui 15 d'octubre de 2014, 74 anys després de l'afusellament del president Companys, tot just 48h després de la desfeta de la suposada unitat del bloc sobiranista, la cerimònia de la confusió i la impostura -una impostura monumental-  encara em tenen perplex. No per temuda la patacada ha estat menys impactant. No n'aprendrem mai. No arribem ni al que s'anomena aprenentatge patològic -aprendre com a conseqüència de les garrotades que reps-.

Massa vuits i nous i cartes que no lliguen. Talment com si tots plegats s'haguessin fet trampes jugant al solitari. 
Em temo que és una qüestió de confiança. De manca de confiança entre els membres de l'esmentat bloc. Mala peça al teler!  
Un té la impressió de què a la primera de canvi s'han fos els ploms. I que tot ha acabat com el rosari de l'aurora. Es deia que no hi havia un pla B. Mentida podrida: sembla ser que n'hi havia uns quants. I així estem.

Ara que la història ens convoca no puc sinó pensar en un parell de  preguntes retòriques i punyents
Qui, si no nosaltres?
Quan, si no ara?

Els qui ja tenim una certa edat no podem sinó lamentar, per partida doble, els esdeveniments. Per nosaltres i per qui penja de nosaltres, que bé es mereixen un futur més engrescador.

Poèticament parlant bé que voldria creure allò de què 
tenim encara a les mateixes golfes
de fa molts anys un estel de colors
i el vent i tot el que cal per impulsar-lo

Amb ben guanyada ironia m'atreveixo a reblar el clau. I pronostico, sense bola de vidre però amb total convicció, que estem ben fotuts però que anirem, de derrota en derrota, fins a la victòria final. O no, en el pitjor dels casos.

Que no es tracti d'una consulta a mà alçada. Que no hàgim de sortir al balcó i alçar la mà, a les 17.14 els del Sí i a les 20.14 els del No. La ironia del benegre és demolidora.






27 de setembre de 2014

Jo vull votar

Una firma, una signatura, aquest ha estat és gest d'avui. Al Palau de la Generalitat, a 2/4 d'11 del matí. Els gestos ens ajuden a definir-nos. I també les paraules, naturalment. Solemne.

Mirant la TV he repassat mentalment el que ens ha fet arribar fins aquí. I també el llarg camí que ens espera...

I torna el gran dubte, que em neguiteja: serem prou audaços, intel·ligents i perseverants per superar, amb determini -i si pot ser amb elegància- aquest repte majúscul?  Un repte quasi revolucionari. La veritat és revolucionària que diria Gramsci. 

Ahir, al Parlament, vam veure  altres gestos per part de l'expresident Pujol. Ni el to ni les paraules no el van acompanyar. Lamentable. Una oportunitat perduda. Potser l'última?

Ni el gest ni les paraules acompanyen tampoc Duran i Lleida. Carregar contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i titllar les entitats de la LGBT de "xiringuitos" és, no només irrespectuós, sinó també deplorable. 
Va demostrar estar a l'alçada de tota la colla de saltimbanquis, encantadors de serps, firaires i persones de mala jeia que copen moltes institucions a l'Estat. Porta massa temps a Madrid... També li falla la toma de terraPer què coi no es retira de la política i deixa de fer el paper de mosca collonera d'una punyetera vegada?

Bon vent i barca nova.

Jo vull votar






21 de setembre de 2014

Ultra Pirineu a Bagà 20.09.2014

Aquest any sí. He viscut, des de primera línia l'Ultra Pireneu a Bagà. Una matada. Estratosfèric tot plegat.

Un miler de persones tresquen pel Cadí - Moixeró amb un recorregut de 103 km i un desnivell acumulat de més de 10.000 m
A les 7 del matí veiem la sortida, a la plaça de la vila. Després els tornem a veure passar pel coll de Pal i pel pic de l'Àliga. L'arriba del 1r classificat, després d'11h i 15' es fa esperar. 
La Núria Picas, 4a classificada de la general, amb una senyera on es llegia "els catalans el 9N volem votar", apoteòsica.

La marató amb uns 600 participants, també és duríssima. Les cares dels participants són tot un poema. Sort que el temps acompanya que si no...

A taula, la cuina de bolets del Bergadà torna a triomfar. La companyia dels amfitrions, la Teresa i el Llorenç, sempre és solvència contrastada. La resta de la tropa, també.

Aquestes escapades de 24h són una desconnexió fantàstica i necessària en les rutines diàries. A 90 minuts de casa, el Pirineu sempre és un oasi reparador.




17 de setembre de 2014

L'últim viatge sempre és sobre rodes

Mala setmana. Massa morts en tan pocs dies. El Pep, el Paco Ramon, la Carme Barba... 
I d'altres casos, de persones de l'entorn proper i d'edats ben diferents, que reben a hores d'ara cures pal·liatives.

A la V el Jordi la va ben clavar. Molt bona sentència la seva: bon dia i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora -si és que hi pot haver un bon moment per a la mort, que segurament que sí-.

Segons el DIEC2, la mort és la cessació de la vida, però hi ha molts termes relacionats: sentència de mort; una mort tranquil·la, com un pollet; mort natural; mort sobtada; mort violenta; combat a mort; mala mort; estar entre la vida i la mort; mort ritual; mort de l'ànima...

És l'últim tabú, diuen. La qüestió, com diu l'Anna Carreras,  és si sabem relativitzar la mort i fer-ne, fins i tot, un acudit. 
D'epitafis i sentències mortuòries n'hi ha un fotimer, O no?
Viure mata
Fins arribar aquí tot va anar bé
Va morir com va viure, sense ganes
Perdonin que no m'aixequi
Sóc escriptor però ningú no és perfecte
Aquí jau la meva dona. Ara reposa. I jo també
Deixeu-me en pau
En realitat, preferiria estar a Filadèlfia
Aquesta postura m'està matant

Es fan a BCN rutes nocturnes pel cementiri de Montjuïc, nits d'àngels i tombes. Els cementiris són, al capdavall, espais espais altament instructius que val la pena visitar.
Hi ha guies del cementiris d'arreu de món -de Catalunya també- i, com no podia ser d'altra manera, també hi ha petits bocins d'internet com ara Heavenote que permet enviar missatges de comiat a familiars i amics un cop mort. Què més volem !  





...




14 de setembre de 2014

L'endemà 1/8.163

Sóc una de les 8.163 persones que, en el seu moment, vam col·laborar en la campanya de micromecenatge que va fer possible la pel·lícula L'endemà de la directora Isona Passola, estrenada fa uns dies. Veure el meu nom als títols de crèdit, entre molts altres centenars, ha estat un plaer, breu i efímer però plaer al capdavall. Pagant sant Pere canta...

Ahir la vaig veure. El títol és una declaració d'intencions. No és una pel·lícula definitiva, total, rodona, però sí una important eina didàctica. En això -i en moltes altres coses- coincideixo amb el criteri de l'Àngel Quintana, crític de referència al meu entendre. També amb  Vicenç Villatoro. I molt menys amb l'opinió de l'Eulàlia Iglesias quan diu que l'Endemà no aconsegueix armar un discurs realment complex, profund i matisat a favor de la independència. Certament, però és que entenc que aquest no és pas el seu objectiu.

Ve a ser un resum de tot allò que cal saber sobre la futura Catalunya independent i que serveixi de discurs didàctic per a tot tipus de públic. 
No s'investiguen parts fosques sobre la Catalunya del futur, no hi ha cap veu dissident, no parla dels processos que han dut alguns partits als plantejaments actuals, no hi ha partits polítics ni personatges que han liderat els moviments socials que han fet de punta de llança... no entronitza ningú i veu el procés com un repte col·lectiu. 
No admet punts foscos  perquè vol articular un gran relat de consens sobre la Catalunya independent.

Es mou en el terreny del documental, tot i que crea petites incursions en la ficció. Quatre joves actors proposen interludis i creen metàfores, com ara la de la separació.  I aquí és on patina la pel·lícula. Provoquen distorsions en un relat que ja és prou fluid i entenedor.

Es un bon relat. Al marge d'alguna qüestió menor com ara alguna caricatura excessiva de l'adversari, alguna condescendència amb el populisme.

Per conquerir els cors cal un bon relat, diuen els entesos. Explicar poques coses, però repetir-les motes vegades.
Unes quantes persones expliquen coses en els quals creuen honestament. Un relat net i honest. És útil per recordar-nos com hem arribat fins aquí. Per dir que hi cap tothom.



11 de setembre de 2014

Ara és l'hora

Avui serà, sens dubte, una jornada particular. Recordeu la pel·lícula i l'obra de teatre que portaven el mateix títol, i parlo dels 70? Amb diferències d'arrel, de plantejament.

La història ens convoca, com l'any passat... com fa tres segles.

Ahir dia 10 ja vam entrar a fons en el tema. a l'ajuntament de Vilafranca del Penedès JM Solé i Sabaté va fer una bona conferència sobre el tema Catalunya 1714-2014

A TV3, connexions en directe amb els actes de commemoració, missatge del president i un documental dramatitzat emocionant i punyent: El cas dels catalans. 
Em quedo amb  una parrafada dels protagonistes dels fets: lliures o morts i amb una altra de l'Agustí Alcoberro a l'epíleg del programa: la guerra de la memòria l'hem guanyat. 
El caliu que hi havia a les xarxes socials, espectacular i vibrant, com era d'esperar.

Avui -com cada dia- la història ens convoca. Als polítics, a tots nosaltres -la infanteria rasa que diu Ramon Solsona-. A tothom. Només tenim opcions de victòria si som una mata de jonc. Com deia Ramon Muntaner en una de les seves cròniques, si tota la mata llegueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran; i, si en traieu la corda, de joc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni jonc no quedarà.

Que tinguem una bona diada. Cívica, exemplar, multitudinària... i definitiva.

Tram 6, franja 8 i samarreta de color vermell. 


6 de setembre de 2014

Un documental a l'estil de Flannery O'Connor

Dijous 4 de setembre. Reunió política de perfil clarament conspiratiu. Volem guanyar el que hem anat perdent tots plegats des de bon començament de la transició.
Des del 86 -conferència nacional del PSUC-  que no participava activament en una reunió d'aquest tipus, retirat com estic de la vida orgànica política. No ha anat del tot bé la cosa, ni del tot mmalament... sempre pot anar pitjor, o no?

A tocar de les 11 de la nit, a punt d'entrar a casa, topem amb el Josep Ferret fill, cinèfil de soca-rel, que em recomana fervorosament que no em perdi de cap manera el documental que estan a punt de passar a la sala 33 del C-33 "Arropiero, el vagabund de la mort". I li faig cas, a ulls clucs. 

Un prodigi de documental sobre el pitjor assassí en sèrie de la història d'Espanya. Un plantejament coral, amb predomini de psiquiatres forenses i altra fauna hospitalària i policial diversa. Genial!

I en ve al cap, perquè s'adiu a les circumstàncies amb tota certesa, la sentència de Flannery O'Connor, en tota la seva cruesa: tant se val el que facis, robar un cotxe o matar un home, perquè tard o d'hora te n'oblidaràs.

L'Arropiero va confessar 48 crims, si bé no tots es van poder provar per part de la policia.

3 de setembre de 2014

Decapitacions

Acabo de llegir tot just fa una estona Ànima, la novel·la de Wajdi Mouaward. La quarta edició. L'he acabada, cosa que no han fet altres persones conegudes i bones lectores.

Una animalada de novel·la. Duríssima, innovadora i trencadora. Convertir una cinquantena d'animals, ja siguin reals o imaginaris, en narradors d'uns esdeveniments tràgics és tot un repte. I la veritat és que em penso que se'n surt prou bé l'autor de textos teatrals com ara Litoral, Incendis Cels.
D'una cruesa i una violència compacta, suggeridora, sense esquerdes. Amb decapitacions trasbalsadores.

Ni més ni menys impactants que les decapitacions dels reporters nordamericans que ha dut a terme l'Estat Islàmic aquests dies. Com es confonen realitat i ficció!

Pere Quart també dedica uns poemes a les decapitacions
I El Petit de Cal Erill, en el seu Cabaret Elèctric musica alguns fragments. Realment fa una bona feina. 

Com per a perdre el cap!



2 de setembre de 2014

Papers personals

Recordo un documental, un Sense ficció de TV3: Papers personals. El programa presenta una tradició singular que es va estendre per Catalunya entre els segles XVII i XVIII: els dietaris que escrivien els pagesos i gent culta per explicar la vida als masos.

Llegeixo a Sortir d'una terrible ignorància, Imma Merino, el punt Avui 12.01.2014, que a començament de 2014 s'ha posat en marxa a França el projecte Raconter la vie -explicar la vida- que convida els ciutadans a relatar la pròpia vida a través d'una xarxa social. Es tracta d'explicar la vida per fer una novel·la vertadera de la societat actual
El projecte, impulsat per l'historiador Pierre Rosanvallon demana textos amb una escriptura conscient. No busquen un jo entotsolat sinó que se senti lligat a les circumstàncies socials i històriques.
Serà encara millor si, com es preveu, a partir del relats recollits s'organitzen lectures, trobades, debats. I sobretot és important, citant l'historiador Jules Michelet, sortir de la terrible ignorància que tenim els uns dels altres.
Com diu l'Imma Merino, no estaria gens malament que l'imitéssim. També ens convindria dur-lo endavant per combatre una terrible ignorància i generar uns nous moviments socials.

Deia Hans Kung que quan un escriu unes memòries, s'allibera
La Marguerite Yourcenar afirmava que si ja és difícil viure, encara és més penós explicar la nostra vida.

Com sempre, no és només important el fet d'escriure, sinó també de llegir-ho.




30 d’agost de 2014

Dinar i espectacle... de festa major

El 29 a les 12... Ja hi som! Amb la tronada comença, de debò, la festa major.
La primera cercavila, la més lluïda, la més esperada, la millor. El balcó de cal Juncosa és la miranda ideal per veure-la passar. I no faltem a la cita anual. 

A 3/4 de 15, dinem, en petit comitè. Un menú gens clàssic: vermut, un arròs caldós que cura estómacs fatigats -recepta de gamma extra de la Carme Ruscalleda-, i postres -gelats, galetes o fruita de temps segons els gustos-.

La conversa, intergeneracional, divertida i animada, s'allarga fins a les 6, moment en què comença el concert pianístic dels més joves: a sis mans.Gerard, Berta  i Miki, espectacle de happening pianístic a sis mans, com a colofó del dinar de festa major -dinar i espectacle- Material sensible, sense additius ni conservants.

I amb tot això ja empalmem amb la sortida de la processó, al costat de casa, a 3/4 de 8. Durant una hora aproximadament tots els balls ocupen el carrer de l'Ateneu, entre Amàlia Soler i Parlament. Des del balcó i el terrat de casa ens convertim en espectadors priviligiats de la sortida, tot un plaer visual i sonor, de proximitat. 

Ha estat, de totes totes, un bon molt inici de la festa major.



27 d’agost de 2014

Festa major de Vilafranca

Montblanquí d'adopció empeltat al Penedès des del 1989, amb tot just mitja vida penedesenca, sense cap remota possibilitat de conversió en VTV de tota la vida, passo a fer unes quantes consideracions vitals sobre la FM de Vilafranca.

El meu primer contacte amb la feta va ser el 1988. La Xè em va introduir en sec. Fins el punt que em va fer gruar de valent: vaig formar part de la brigada de voluntaris que va donar un cop de mà en el muntatge de l'espectacle "La nit" dels Comediants a la zona esportiva.
Va ser una immersió a fons i, tot i no viure-la en tota la seva plenitud, em va meravellar, acostumat com estava a festes majors d'altres indrets i de format ben diferent. La seqüela de la meva col·laboració va ser la participació, l'agost del 89, en un viatge antològic a l'antiga URSS, organitzat pels administradors del 88.

El pregó del 89, a càrrec de Miquel González, va ser antològic. I no només per la referència inicial a un suposat avantpassat seu nomenat Roderic :"Corria l'any de gràcia dels mil set-cents i escaig, quan un meu avantpassat, Roderic González i Serra, fundador de la terrible nissaga recaptadora...". Un pregó genial. Va pregonar la vida des de la ceguesa física, que no mental, amb una solvència que no oblidaré mai per anys que passin.

El 1993, ja vilafranquí, vaig viure el goig de la FM com a consort de la Miàmia. Un any llarg de bogeria, de joia, de neguit i de totes les emocions, bones i no tant bones, que se us acudeixin. De fàbula. Irrepetible.

El 1994 encara va ser intens. I a partir d'aquí la intensitat ja ha estat una altra de ben diferent. Amb administradors i pregoners de la família o del cercle d'amistats.

En paral·lel, i en base a l'experiència acumulada durant aquest quart de segle com a vilafranquí, també he participat -com no- en les discussions sobre què cal replentejar de la FM, sobre la necessitat de repensar la FM de Vilafranca. Tenim un model festamajorenc que és fruit d'una suma de decisions adoptades en els darrers 40 anys i penso que ningú no hauria de llançar un clam al cel davant la possibilitat de (re)inventar de nou la festa.
No em considero ni apocalíptic ni integrat al respecte. Però sí que sóc del parer que cal ampliar l'univers festamajorenc i passar el ribot per alguns elements que grinyolen.

Però això quedarà per més endavant. Avui, vigília del pregó, us animo a participar en la FM i a acostar-vos a Vilafranca, sobretot els qui no la  coneixeu..

Bona Festa Major a tothom !

24 d’agost de 2014

Diumenge 24 d'agost

Diumenge tranquil, prefestamajorenc. A quarts de 7 el cos em diu que ja he dormit prou. 
Trobo una nota manuscrita de l'hereu de casa, que ahir va tocar amb el grup de rock Moratones a Sant Sadurní, breu i explícita: JA EM LLEVARÉ. L'estrella del rock.
Una hora de lectura d'Ànima, de Wajdi Mouawad, una animalada de llibre. Esmorzar lleuger tot fullejant la premsa del dia.

 les 8 del matí anem a pedalar amb el Ton. Ruta penedesenca no excessivament llarga: Vilafranca - muntanya de sant Pau - pèlags de Vilobí - can Cartró - Vilafranca. Dues hores i mitja, uns 33 km 
Després d'una setmana de repòs de bicicleta, ha tingut un efecte balsàmic. Què preciosa la ruta i quina varietat cromàtica: a les 8 el cel ben tapat i una llum tènue i vague; a les 10, amb el sol ja emergent, una brillantor realment potent i encisadora.
Planes i petits turons. I molts barrancs enfangats per les pluges torrencials de divendres al vespre. Hem quedat empantanegats i amb les bicicletes enfangades fins al capdamunt.

Una ruta cicloturista dóna molt de si. No és ben bé com un viatge en carro fins a Barcelona en època de la padrina, que donava per confessar tota una vida i escoltar, després, la confessió de l'interlocutor, però Déu n'hi do. 

A punt d'arribar a Vila, la visió escapçada i futurista d'un pont inacabat que ningú sap com acabarà. Un efecte col·lateral, una seqüela del bum del totxo.

Cap al migdia hem anat d'exposicions. Ara en tenim unes quantes. El paisatge humà de Vilafranca, un segle de mirades eternes, a la capella de Vinseum; Natura a l'Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer i, com no, el Firart, imprescindible.

Dinar del tot mediterrani: vermut, amanida grega, maqluba -una menja palestina d'arròs, pollastre i albergínia- ben gustosa i gelat.

Si res no es torça anirem amb el Martí a la novena i cant dels goigs a sant Fèlix, tot un clàssic festamajorenc.

El dia acabarà tard, més tard que de costum. A Vilobí el Miquel torna a tenir concert amb l'altre grup -Pecat Kapital- a les 11 de la nit. Tot just comencen i encara no els he sentit. D'avui no passa. Em temo que avui no podré seguir la consigna d'anar a dormir el mateix dia que em llevo. Tot sigui per una bona causa...



22 d’agost de 2014

Burricletes

Doncs sí, ja hem estrenat el servei de burricletes, les bicicletes elèctriques del Penedès.
Fantàstic! Com a ciclista he de reconèixer que és un bon invent, a l'abast de tots els públics. Només cal saber anar en bicicleta.

Un cop de pedal i ja està. Amb un grapat de marxes que et faciliten el desplaçament fins a 25 km / h   Realment un bon invent. El cicloturisme a l'abast de tothom.

Pedalar per camins i pistes de l'Alt Penedès, pel mig de vinyes i arbres fruiters, és una activitat plaent. Un goig, vaja, que cada cop practica més gent, fins i tot de fora de la comarca, com ens comenta David Sala de biciclick, una manera de descobrir i gaudir del Penedès i Garraf en bicicleta elèctrica.

Amb un gregari de luxe d'acompanyant, el Martí, hem fet una ruta circular d'uns 14 km en poc més d'una hora: Vilafranca del Penedès - els Pujols - la Granada - Grabuac - les Cabanyes - Vilafranca del Penedès.

Us recomano aquest artefacte, fins ara desconegut per a mi. Res a veure amb les expedicions d'Ernest Shackleton a l'Antàrtida però molt apropiat si busqueu una excursió plàcida per la plana penedesenca.


21 d’agost de 2014

Quamprimum

No va de llatinades. Quan més aviat millor, ja m'enteneu. No es pot aguantar el malviure de manera indefinida. 

Si viure és caminar cap a una fita que sempre canvia, que mai no és la mateixa, que tenim present i és real als nostres ulls, però que de fet  no existeix... la vida és esperança i afecte.

L'Enric, veí apreciat, des del 7 de febrer que ja no viu amb plenitud. Un ictus el va deixar fora de combat. Postrat al llit i amb mig cos paralitzat, sense mobilitat i amb moltes dificultats per articular unes breus paraules, s'emociona en veure'm entrar a l'habitació del sociosanitari. 
I jo també. Pel que diem i pel que no diem,  per les converses rutinàries a peu de carrer que mai més ja no repetirem, per les tomaqueres que mai més ja no encanyarem plegats i per la vida que no sempre segueix el full de ruta previst. Les esperances de millora són escasses...

Sempre és cabdal trobar un sentit a la vida. En segons quines circumstàncies realment no és fàcil. Al Google si busquem "el sentit de la vida" apareixen 1.010.000 entrades. I, tot i amb això, se'm faria ben difícil trobar una de sola que s'ajustés al cas. Potser és que em falta la carta de navegació... 

Amb esperança i afecte

20 d’agost de 2014

El Miki s'indepe

El procés d'independència del Miquel Villalba Castells diria que ja va començar el 7 de juny de 1996, en néixer, de matinada, a l'hospital comarcal de l'Alt Penedès.

Des de llavors que ha estat un no parar sostingut, que s'accentua el juliol de 2012, amb una estada d'11 mesos a Dinamarca i culmina del 9 de juliol al 2 d'agost de 2014 amb un viatge per centreuropa amb Interrail.

Des de fa una setmana s'ha instal·lat a l'estudi de casa. 50 m2 amb bany, taula d'estudi i un llit confortable. Un nivell més d'autonomia personal. L'àmbit de tot els àmbits !

Les quatre plantes de la casa donen molt de si. La seva zona de treball encara és a l'antiga habitació, els àpats són comunitaris i el piano és al primer pis. Així doncs, mantenim la visual bona part del dia. 

Penca de valent, matí i tarda. La música ja ho té això. El piano i les partitures dansen tot el dia. Ara està creant la banda sonora d'un curt preciós que va guanyar un Òscar el 2012: paperman 

Aprofito l'oportunitat per anunciar-vos la seva propera actuació amb el grup de rock penedesenc Moratones, amb l'espectacle Rock'n Roll show el divendres 22 d'agost al Forat del Pany, a Vilafranca del Penedès.





19 d’agost de 2014

La ruta del Cister (i 2). Arribada

Ho confesso: aquest no ha estat pas un viatge rodó. El motiu és ben evident: vam afegir a les tres etapes previstes en la ruta del Cister, de monestir en monestir (Santes Creus - Poblet - Vallbona de les Monges - Santes Creus) una etapa inicial, de Vilafranca del Penedès a Santes Creus. 

Del 14 al 17 d'agost de 2014. 162 km en quatre etapes amb un total de 18 hores i 49 minuts en ruta, que no pas pedalant tota l'estona. Lluny dels rècords dels ciclistes joves i amb empenta que fan els 108 km de la ruta estricta en unes 8 hores. Increïble !

I això fent cicloturisme del bo. Nosaltres no som ciclistes accidentals ni és la nostra intenció batre rècords. Hem pedalat als matins i hem estat uns viatgers encuriosits i crítics a les tardes. Perquè reposar implica continuar, no abandonar. I tot això en bona companyia: tres acompanyants de luxe i una furgoneta Fabulosa. 

Quan viatgem aspirem a sortir del nostre metratge habitual, i això ho hem aconseguit. 
Ens hem guiat per plànols i mapes i, també, per ginys moderns com ara l'aplicació Wikiloc, del tot necessària. No sempre la senyalització sobre  el terreny ha estat l'adequada.

En un temps en què hi ha qui intenta travar la psicologia i el coaching, on la bicicleta és una bona metàfora amb rerefons teòric per acompanyar la gent fent ruta Coaching a Pedals ,
amb  propostes de pràctiques esportives de l'esport outdoor mitjançant l'argument històric dels maquis, com ara Terra de maquis , un té la sensació que les coses poden ser molt més fàcils i planeres, i també són aventures i reptes, encara que sense tanta parafernàlia.

Com diria FM Álvaro a les seves Postals de viatge, asseguts de petits al pedrís d'una casa antiga d'un poble tranquil, berenant pa amb xocolata i sentint com l'àvia cantava corrandes que avui no podríem repetir, vam tornar del primer viatge. Aquella primera arribada serà sempre l'arribada

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7529495  Vilafranca del Pdès – Santes Creus
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7537683  Santes Creus – Montblanc
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7538655  Montblanc - Poblet
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7554406  Poblet  - Vallbona de les Monges
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7560543  Vallbona de les Monges – Santes Creus








13 d’agost de 2014

Pedalar i pregar... tot fent la ruta del Cister (I)

Doncs sí, pel que sembla, la bicicleta és una altra màquina de Da Vinci. Va ser el primer a dibuixar una bicicleta autèntica, i això dóna galons. De res no serveix que egipcis, xinesos i indis fessin experiments semblants. Molt interessant l'article d'Andreu Mas de setembre de 2013.

Ara que estem a punt d'iniciar la ruta del Cister, des de Vilafranca del Penedès, és un tema recurrent. Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges ja ens esperen. Pedalarem i pregarem com Déu mana... i molt em temo que suarem la cansalada.

Abans d'ahir dilluns ja vam fer l'assaig general: Vilafranca del Penedès - puig de l'àliga - pantà del Foix - Vilafranca del Penedès. Una matada amb una xafogor bestial i quatre punxades.

Que tinguem un bon viatge. Que comenci bé... i acabi encara millor.  
La setmana que ve en parlarem.


7 d’agost de 2014

Pedalant per la vida

Aquest ha estat un matí ciclista. Primer, repassar, una a una i amb calma, cadascuna de les sis bicicletes que hi ha a la casa. En tenim sis de veritat i una de joguina. El Miquel, que havia treballat en un taller de bicis a Dinamarca, ha estat l'operari ideal.
Després una sortida en bici pels voltants de Vilafranca. Res d'especial, una horeta pedalant per fer múscul de cara a la sortida de la setmana que ve. 

Farem la ruta del Cister, amb l'etapa prèvia de Vilafranca del Penedès a Santes Creus. 
Uns 160 km en quatre dies per pistes i cingles que seran una veritable prova de foc per a tota l'expedició, especialment pels que ja hem superat els 50.

Després de la sortida de l'estiu passat, la ruta del Ter, aquest estiu ens hem deixat anar i hem alçat el llistó fins a un nivell considerable. Tornarem a llluitar, tornarem a sofrir... i tornarem a Santes Creus -anys enrere potser haguéssim dit si Déu vol-. Pedalem i preguem podria ser un bon lema, per què no?

La nostra és una pràctica cicloturista. Fins al migdia fem una mitjana d'uns 40 km i, després d'una bona dutxa, un bon dinar i una estona de descans, ens endinsem en el territori que ens acull amb ulls de viatger, que no pas de turista accidental.

M'agrada la metàfora de la bicicleta i la vida. A la vida, com quan vas en bicicleta, no et pots aturar si no vols perdre l'equilibri i caure a terra.
De totes les parrafades ciclistes n'hi ha una de molt sorprenent. D'H. G. Wells. Cada vegada que veig a un adult damunt d'una bicicleta recupero l'esperança sobre la raça humana.
Déu n'hi do! 

En un moment en què es pedala -i molt- per molts i mols motius: per prescripció facultativa, per estar en forma, per no rovellar-se, per fer un bon esmorzar,  per veure el paisatge des d'una altra perspectiva, per la independència...  anar més enllà d'una sortida matinal de dues a quatre hores i fer una ruta cicloturista de tres o quatre dies en bona companyia és una molt bona opció de vacances.



La nostra ruta del Ter, del 15 al 18 d'agost de 2013, per etapes

1a  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5036798
2a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5044757 
3a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5051281 
4a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5056267 

La ruta del Cister en bicicleta, del 14 al 17 d'agost de 2014

http://www.larutadelcister.info/

1a  etapa http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=507848

La ruta sencera: Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Santes Creus

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3275997   

Font documental: Ton Salvadó, le roi du pedal

6 d’agost de 2014

6 d'agost


Com cada 6 d'agost, tard o d'hora, una bomba atòmica arrasa Hiroshima.

I, encara que sigui cert allò de què a les coses i al llocs no s'hi torna, ni tornant-hi, també és cert que el record és ben present. 
Tan present com el record, viu i rialler de la Titina, 9 anys després de la seva mort.

Aquests dies de metges i malalties, de gent gran que viu l'ocàs de la seva vida, i de gent jove que fa fr
ont a la guerra sense treva contra el càncer, cal recordar Paul Valéry: s'aixeca el vent, cal intentar viure.

A tots ells, molta sort. I que la natura sigui sàvia i justa.

En aquest món lo perillós és néixer.

3 d’agost de 2014

Balanç de la meva temporada teatral

Ha estat una temporada teatral ben satisfactòria aquesta darrera. Deu espectacles teatrals de diferent format i un concert antològic. Anem a pams.
Variacions enigmàtiques, a Cal Bolet (25.10.2013), amb  Joan Mitjans i  Josep M. Figueras va ser el millor dels inicis possibles. Teatre amateur de molts quirats.
El crèdit, la comèdia de Jordi Galzeran dirigida per Sergi Belbel, a la Villarroel (13.11.2013), del·lirant i de rabiosa actualitat.
Raimon en concert, el 30.11.2013 al Casal, antològic. Amb l'ombra inquietant d'un alzheimer que es veu que va fent forat.
Adreça desconeguda (Cal Bolet, 15.02.2014), inquietant i magistral.
L'orfe del clan dels Zhao, al Romea 20.04.2014, una perla ben cultivada.
Carvalho contra Vázquez Moltalbán (claustre de sant Francesc, 13.06.2014), realment sorprenent i d'una alta qualitat, malgrat la no professionalitat de molts dels participants.
Cels (Biblioteca de Catalunya, 28.06.2014), sobre un text de Wajdi Mouawad i sota la direcció d'Oriol Broggi, una altra Perla 29 de molta vàlua. Emocionant i captivadora.
A més a més d'altres obres de més petit format programades a Cal Bolet: Un trozo invisible de este mundo (30.03.2014); Invocació (27.04.2014) i Ego (23.05.2014).
La temporada es va acabar ahir, 2 d'agost, amb La partida, de Patrick Marber, al Romea, dirigida per Julio Manrique. Uns personatges que, durant unes partides de cartes, parlen de pares i de fills... de la vida, vaja.
Correcta i prou des del meu punt de vista, ben lluny d'alguna de les altres que he comentat anteriorment. I és que no puc amb la majoria dels actors joves que triomfen a la TV i fan el salt al teatre de gran volada. Fer uns bon gags al Polònia no és cap garantia. Ho sento. Tinc la sensació que, a l'obra hi ha uns quants vuits i nous i cartes que no lliguen.

PD Quanta raó tenen els veïns de Ciutat Vella quan s'oposen a l'obertura de més hotels. Realment cal un equilibri entre turistes i residents. A no ser que vulguin convertir el  barri, i per extensió tot Barcelona, en un parc temàtic.  Guanyem Barcelona. 


30 de juliol de 2014

Jo confesso. Sobre pèrdues i dols.

Ha coincidit en el temps la meva relectura del Jo confesso de Jaume Cabré amb la confessió de Jordi Pujol. 
La dimensió tràgica de la confessió està a l'alçada de la d'algun dels personatges de la novel·la, sens dubte. 
La rellevància del cas és manifesta. La magnitud de la tragèdia, inevitable.

En moments com aquest es posa de manifest la talla moral de tothom que s'atreveix a manifestar-se al respecte. I la veritat és que hi ha hagut de tot, com era d'esperar. 
Algunes opinions han estat d'una vilesa magna. I moltes, ja esperades, de gent d'aquí i d'allà.

Com diu l'Agustí Colomines, la indecència del cas Pujol és la mentida continuada que va quedar sepultada sota un discurs moralitzant i, de vegades, patriòtic.
Jordi Pujol ha tacat la seva biografia, però ha contribuït tant a la història d'aquest país que, passats els anys, la seva figura reflotarà.

Des de la discrepància política, i fugint de l'acarnissament però amb la severitat que cal, lamento el mal tràngol que està passant. I confio que tingui el coratge i l'honestedat que el país es mereix. Que expliqui públicament -i el Parlament seria el marc adient- el per què de tot plegat. 

Perdre no ens agrada gaire, per no dir gens. Admetre que hem d'acceptar pèrdues i dols al llarg de la vida se'ns fa feixuc. Dit això, cal reconèixer que les pèrdues formen part de la nostra existència. Compartir sentiments alleuja el dolor. Confio i desitjo que, per a molta gent del país, el procés de dol sigui saludable.




24 de juliol de 2014

Llibert Ferri, Vilafranca - Barcelona

Les terrasses, a l'estiu, són l'escenari perfecte. Punt de trobada, de contemplació, d'esbarjo... Encara que l'estiu no sigui especialment calorós.

Les tertúlies a la Terrassa de Vinseum organitzades per La Cultural, Vinseum i Ràdio Vilafranca han estat una bona proposta estival.

Els dimecres, a 1/4 de 9 de la tarda - vespre, a la terrassa  del 1r pis de Vinseum, en Pere Tapias, l'Arcadi Alibés i en Llibert Ferri ens han presentat els seus darrers llibres.
En un ambient relaxat i gens acalorat, rematat amb uns formatges i uns vins penedesencs, que tot ajuda.

Ahir 23 de juliol Llibert Ferri -"Llibert Ferri TV3 Moscou", recordeu- ens va presentar, a la trentena de persones assistents, Viatge a Moscou (Ara Llibres, 2014), un llibre on ens explica com va conèixer a Moscou l'any 1993, l'Alioxa un nen de 10 anys el qual va adoptar com a fill.

Llibert Ferri va ser testimoni de la caiguda del mur de Berlin, l'esfondrament del bloc comunista europeu, la desintegració de la URSS i la transició d'aquests països a un capitalisme salvatge controlat pels oligarques autoritaris com Putin.
Entre 1987 i 2007 Ferri va ser corresponsal de TV3 a l'Europa central i oriental i a l'antiga Unió Soviètica, una experiència que ha traslladat a llibres com ara  Cròniques postsoviètiques o  Dies de roig i vermell.

En acabar, dedicatòries, firma de llibres i degustació de vi i formatges. Què preciós que és el traspàs de la tarda al capvespre, la modulació tènue de claror i foscor de quarts de 10...

Com que resulta que teníem gana i el Llibert havia fet un dinar frugal, vam fer unes coques variades a cal Ramon, a la plaça de la Verdura. En petit comitè: l'Anna Llovera, l'Elvira Mestres, l'Anna Girona, en Llibert Ferri i un servidor. 
Sopar lleuger i amable on el vam bombardejar a preguntes sobre la seva experiència com a corresponsal.

Amb tot això va perdre el darrer tren cap a BCN. Com que estic de vacances i no em fa res conduir, el vaig acompanyar a casa seva, al costat de l'Arc del Triomf. Entrar i sortir de la capital a la mitjanit és un passeig.  
Una hora i mitja addicional de conversa. Vam acabar de repassar els temes de política catalana... i també del món mundial, que quan t'hi poses la cosa ja no té aturador. 

Em comenta que està preparant un altre llibre en clau catalana. Esperem que ens el pugui presentar, a Vilafranca, el 2015.

És curiós com és amb el frec a frec, amb el contacte directe amb les persones, que perfiles i dimensiones realment la seva personalitat. Hem passat una bona estona i hem fet coneixença mútua.

A la 1 de la matinada arribo a Vila. Avui ja no podré seguir la consigna d'anar a dormir el mateix di que em llevo. En qualsevol cas, ha valgut la pena. Ha estat una tarda - vespre -nit ben agradable. 

Roderic Villalba  Vilafranca -  Barcelona  
(Que no és el mateix que "Llibert Ferri TV3 Moscou")

(un taxista accidental, de fet)


23 de juliol de 2014

Del 20 al 25 -de juliol-

Un mal pas del pare el cap de setmana passat m'aconsella canviar el full de ruta previst per aquesta setmana. Res de greu, cap trencadissa, però el canell adolorit i l'ensurt no ens els treu ningú. Adéu Bagà! Fins el mes que ve.

Aprofito aquests dies per endreçar els fitxers, els arxius digitals que s'han anat acumulant el darrer curs... i d'altres. 
I per retrobar-me amb les xarxes socials, ai las! Faig provatures i miro de no prendre mal amb el Twitter, el Facebook, el Google +, el bloc, el mòbil, l'iPad... i la mare que les va matricular!

També surto amb bicicleta ben d'hora ben d'hora i tinc temps -hores, moltes hores- per llegir. La relectura del "Jo confesso" de Jaume Cabré em captiva. La intenció és cruspir-me el miler de pàgines aquesta setmana, abans de marxar cap a Flandes, si res no es torça.

I encara em sobra alguna estoneta per avorrir-me, que tampoc és del tot fàcil. 
Aquesta és una bona veta a tirar per part de l'allau de coachings que hi ha al nostre voltant. Visca la tediteràpia !






21 de juliol de 2014

De la Terra a la Lluna. Que no ens falli la toma de terra !

Tot just ahir va fer 45 anys de l'aterratge a la Lluna de la nau espacial Apol·lo 11. 
La missió, oficialment coneguda com a AS-506, s'havia enviat a l'espai quatre dies abans des de Cap Kennedy, Florida. 
L'endemà, Neil Armstrong va trepitjar per primer cop a la història el nostre satèl·lit. Aquesta és la versió oficial, i que cadascú pensi el que vulgui.

Hi ha una parrafada relaciona amb el tema que trobo però que molt bona: un cop vista la Terra des de la Lluna, tota la resta és un epíleg.

I, posats a jugar amb les paraules, una altra expressió que trobo del tot afortunada: fallar la toma de terra, en referència a quan algú no toca de peus a terra i està com a desconnectat de la realitat.

En aquesta època tan líquida i incerta que vivim, res més oportú que evitar que ens falli la toma de terra. I res més desitjable que veure el nostre planeta des de l'espai sideral.

Com a catalans -i segons alguns taumaturgs de pa sucat amb oli- sembla ser que ho tenim més bé això de navegar per l'espai. 
Llàstima que a tota aquesta patoleia els falli, justament, la toma de terra.


PD Al bloc de l'August Garcia, molt recomanable, llegeixo un escrit sobre els 30 anys de la mort de Xesco Boix "Perfums de Xesco Boix", que se celebren justament avui. 
L'escrit de l'August, afinat i sensible, com de costum.

18 de juliol de 2014

El principi de Peter. Carme Ortoll i Pilar Olivares, l'enhorabona !

Laurence J. Peter descriu com tants i tants lloc d'importants responsabilitats són ocupats per persones incompetents. Al diari Avui d'avui 18 de juliol Jordi Bufurull se'n fa ressó.

Les persones van escalant llocs de responsabilitat en funció dels mèrits, fins que arriben a un punt en què ja no escalen més perquè la seva actuació pot haver arribat a un estadi que no els permet pujar més, o sigui, al seu grau d'incompetència. El que és greu, però, és que ja no retornen al punt inferior, on la seva competència estava provada.  I així va el món! 

No és el cas que ens ocupa. La Carme Ortoll, nova Directora General d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Pilar Olivares, nova Inspectora d'Educació al Baix Llobregat són casos -per sort no els únics- que no s'inclouen en el principi de Peter. Ans el contrari.

Competents, amb empenta i criteri, són on són per mèrits propis. S'han guanyat a pols la nova parcel·la de responsabilitat que els ha estat assignada. I se'n sortiran esplèndidament bé, com han fet fins ara en totes i cadascuna de les tasques professionals que han desenvolupat.

Els que hem tingut la sort de treballar amb elles bé que ho sabem. No tenim cap mena de dubte. Cal felicitar-les i desitjar que tinguin la voluntat i l'encert que, amb tota seguretat, necessitaran.

Corria, corre i correrà un acudit recurrent sobre la diferència entre la Màfia i el Departament que ens ocupa. La resposta era fàcil: la Màfia està organitzada.
Organitzem-nos bé i desmantellem de l'imaginari col·lectiu aquest tipus de brames recurrents. 
"Ara és l'hora". O no?

16 de juliol de 2014

Plegar

Plegar és "interrompre una feina per reprendre-la més tard". Una paraula ben nostrada, diria que de difícil traducció.

Ara fa tot just unes poques hores que he PLEGAT.  Començo les vacances! 
No com d'altres que "van plegant de tot per no perjudicar en res". 
Ai las, com ens hem de veure !

Serà cert allò que a les coses i als llocs no s'hi pot tornar ni tornant-hi?

En qualsevol cas, les vacances haurien de ser sinònim d'aventura, de trencament de rutines... de mandra.

Un poema de gamma extra -l'aventura- d'un poeta major, Artur Rimbaud. 
Traduït per Josep Palau i Fabre. 
Sempre m'ha captivat. Cantat per Ramon Muntaner ara ja fa una pila d'anys. 
Realment vertiginós !



15 de juliol de 2014

No sóc res sense tu

Fer-se gran amb autonomia personal, rodejat de persones que t'estimen i sense cap dependència econòmica o familiar ha de ser un autèntic privilegi. Gens fàcil d'altra banda.

Ahir dilluns, dia de metges i lleis de dependències. Constato, un cop més, l'escassetat de recursos per a la gent gran de les administracions públiques. És patètic.
A Montblanc. El pare, amb 91 anys, necessita ajuda, consol i atenció continuada. I a 60 km de distància res no és fàcil. Tot penja d'un fil tan prim que, de vegades, m'esborrono.

Després de l'experiència traumàtica de la mare, amb Alzheimer galopant del 2007 fins a la seva mort el 2010, l'abril de 2010, sembla com si res no pogués anar més malament. I no, això no és pas veritat. El futur és incert, com sempre. 

I em ve al cap una fotografia, una vista fixa de Germà Capdevila. Un nedador francès, Fabien Gilot, celebra eufòric una victòria. Medalla d'or en els 4 x 100 relleus a Londres 2012. 
Un detall tatuat a l'interior del bíceps esquerre. Una alenada d'aire fresc, un missatge d'esperança que  recorda  d'on venim i qui som. L'atleta francès duu tatuada una frase, en hebreu, que diu: "No sóc res sense tu".  En honor del seu avi, supervivent del camp d'extermini nazi d'Auschwitz. Va aconseguir la glòria, sí, però no oblida l'esforç i el sacrifici dels que el van precedir. Un exemple de dimensions olímpiques. [Font: Germà Capdevila, vistes fixes. Presència, 2.111, agost 2012].

Que no ens coneguem personalment no vol pas dir, ben mirat, gran cosa, que diria Joan Vinyoli.

Guardo retalls de premsa, vistes fixes que no em deixen indiferent i que, potser tard o d'hora, em seran útils per trabar un escrit com ara aquest, per pensar cap endins i cap enfora.