17 de setembre de 2014

L'últim viatge sempre és sobre rodes

Mala setmana. Massa morts en tan pocs dies. El Pep, el Paco Ramon, la Carme Barba... 
I d'altres casos, de persones de l'entorn proper i d'edats ben diferents, que reben a hores d'ara cures pal·liatives.

A la V el Jordi la va ben clavar. Molt bona sentència la seva: bon dia i bona hora, i bona mort quan sigui l'hora -si és que hi pot haver un bon moment per a la mort, que segurament que sí-.

Segons el DIEC2, la mort és la cessació de la vida, però hi ha molts termes relacionats: sentència de mort; una mort tranquil·la, com un pollet; mort natural; mort sobtada; mort violenta; combat a mort; mala mort; estar entre la vida i la mort; mort ritual; mort de l'ànima...

És l'últim tabú, diuen. La qüestió, com diu l'Anna Carreras,  és si sabem relativitzar la mort i fer-ne, fins i tot, un acudit. 
D'epitafis i sentències mortuòries n'hi ha un fotimer, O no?
Viure mata
Fins arribar aquí tot va anar bé
Va morir com va viure, sense ganes
Perdonin que no m'aixequi
Sóc escriptor però ningú no és perfecte
Aquí jau la meva dona. Ara reposa. I jo també
Deixeu-me en pau
En realitat, preferiria estar a Filadèlfia
Aquesta postura m'està matant

Es fan a BCN rutes nocturnes pel cementiri de Montjuïc, nits d'àngels i tombes. Els cementiris són, al capdavall, espais espais altament instructius que val la pena visitar.
Hi ha guies del cementiris d'arreu de món -de Catalunya també- i, com no podia ser d'altra manera, també hi ha petits bocins d'internet com ara Heavenote que permet enviar missatges de comiat a familiars i amics un cop mort. Què més volem !  





...