12 d’abril de 2020

Aturada biològica - Covid19

Des de fa quatre setmanes que estem patint una mena d'aturada biològica provocada per la crisi humanitària de la Covid-19. Un parèntesi vital, una pausa que ha obligat mols professionals a multiplicar-se i a arriscar la seva salut. Ens ha fet prendre consciència a tots plegat de la nostra vulnerabilitat i com és de fàcil sortir de la zona de confort on molts de nosaltres estem instal·lats.
Després de la fase crítica d'alta propagació els entesos diuen que s'hauria d'entrar en un llarga fase de distanciament social. Consideren que després dels confinaments hauríem d'estar més d'un any sense fer la vida social que fèiem abans que es declarés la pandèmia per evitar noves onades de propagació del virus. Què llarg se'ns farà tot plegat! 
Aquests dies he vist la darrera peli sobre la vida de l'Stephen Hawkings i he llegit les conclusions del seu liibre Història del temps. És rotund i alliçonador: som uns primats en un planeta menor d'una estrella normal, però podem entendre l'univers. Ho podem entendre tot... o gairebé.

6 d’abril de 2020

La bona gent -en memòria de Josep Ferret i Julià-

Fa gairebé mitja vida que conec el Josep Ferret. Des del 1992 que vaig aterrar al carrer de l'Ateneu que som veïns.
Com a fuster ens ha fet sempre una molt bona feina: l'esplendid estudi que tenim és en bona part gràcies al seu bon fer. 
Però per sobre de qualsevol altra consideració, la seva vàlua personal. El tracte cordial, afable i considerat. El seu interès per tot allò que ens envolta, la seva disponibilitat i la seva humanitat -som persones humanes al capdavall, oi?-.
Sense tenir una amistat pregona sí que és cert que hem aprofitat les trobades casuals com a veïns per posar-nos al dia, que hem parlat seriosament quan hi ha hagut algun daltabaix familiar i que hem aprofitat que a casa hi ha un parell de pianistes per a fer algun concert de petit format amb el Josep com a públic selecte. Res d'especial... i molt alhora, segons com es miri.
Sempre he sentit una admiració especial per ell i per tota la gent de la seva generació que van aixecar un país en hores baixes i que han estat capaços de portar una vida endreçada i coherent amb uns principis, els seus, de bonhomia i civisme.
Cap el 2000 i poc, com a col·laborador del setmanari El 3 de vuit, en una secció que portava per títol Entre poc i massa va escriure un article, La bona gent, que us enllaço perquè entenc que ve a ser com una declaració de principis. 
Parla de la bona gent, de la bona gent del carrer de l'Ateneu i per extensió de la bona gent que ens envolta. Sort en tenim de la bona gent!
Com a bon creient segur que descansarà en pau. 
Les persones que hem estimat i que ens han estat importants viuen amb nosaltres fins al final.
Pels que falten, pels que hi som i pels que vindran. Pel pas del temps.
Una abraçada immensa a tota la seva família.

13 de juny de 2019

Causa 20907/2017

La causa ja està vista per a sentència. La majoria d'experts pronostiquen una sentència condemnatòria, tot i que els acusats no han comès cap delicte de què se'ls acusa. Hem vist molt menyspreu i cap autocrìtica durant els quatre mesos. 
L'actitud de l'Estat no fa pensar res de bo. El Govern espanyol no vol moure un dit i fins i tot promou actituds vengonyoses en l'escenari europeu.
Què cal fer davant de tot això es preguntava l'editorial de El Temps de la setmana passada? L'escenari que s'està patint des de fa més d'un any i mig fa feredat. La resolució del conflicte és clau, i és ben difícil si no es prioirtza la llibertat dels represaliats. Hi ha eines per a la negociació i algunes possibilitats perquè els presos i els exiliats puguin tornar a casa. Ara bé, no ens fem trampes al solitari.
Algunes consideracions d'aquí i d'allà que em passen pel cap:

  • Fer la llei a algú vol dir imposar-li la pròpia voluntat. Convertir en un mur infranquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
  • Allà on hi ha vida política hi ha una tensió constant entre llei i democràcia.
  • Tota legalitat depèn de qui té la força per imposar-la.
  • No hi ha tirania més cruel que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aparença de la justícia.
  • L'aplicació extrema del dret és extrema injustícia.
  • En un societat democràtica la discrepància no divideix. Divideix la mentida, la presó, la violència.
  • Jugar al pòquer en política, i a sobre anar de farol, és del tot irresponsable.
  • El principi de realitat actua sense pietat.
  • La solució a un conflicte l'has de trobar amb el teu adversari.
  • Les coses sempre poden anar cap a pitjor.
  • No comencis cap guerra si no estàs preparat per perdfre-la.
  • Si no estàs segur del resultat, val més esperar l'ocasió.
  • Només tindrem allò que sapiguem guanyar.
  • La pitjor manera d'afrontar els fracassos és errar en el diagnòstic.
  • Les bones causes també tenen els seus canalles.
  • Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític.
La pregunta segueix enlaire. Com ens ho farem per tirar endavant si tot segueix com fins ara? En qualsevol cas, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.


9 de juny de 2019

Cap de setmana

Cap de setmana... que ja s'escola inexorablement. Dos dies i mig ben bons, no seré jo qui em queixi. Trencades totes les rutines setmanals -és el bo que té no estar jubilat, que el trencament és més notable, suposo-.
Temps per dinar i sopar sense presses amb els amics i la família, mercadejar, esmorzar fora de casa, fer el vermut, anar al cinema, al teatre, a escoltar música en viu i en directe, llegir a deshores, anar a la platja, pedalar unes quantes hores en bicicleta, vetllar les tomaqueres del pati...
Escoltar l'Alba Carmona al claustre dels Trinitaris va ser una grata sorpresa. El Roger Mas, a la capella de l'Index de Sant Sadurní, esplèndid com sempre. Que @evafestival s'arreli de nou a Vilafranca sisplau, sense renunciar a res del que no hagi de renunciar! 
He rellegit Plató i un ornitorrinc entren en un bar... Entendre la filosofia amb acudits. Què bo! 
Convenim amb el Joan que no té cap sentit fer ús de l'expressió anar fent, que no aporta res i que està buida de contingut. Val més dir les coses pel seu nom:
- Com estàs?
- La mar de bé /Prop de bé / Fotut/ Ni t'ho explico / Ni bé ni malament ans tot el contrari  / Bé si no entrrem en més consideracions / Fet pols /... el que sigui però anar fent, no.
La sortida en bici d'aquest matí, espectacular. Quatre hores de mar i muntanya: Vilafranca - Sant Miquel d'Olèrdola - pic de l'àliga - pantà de Foix - castell de Penyafort - Moja - Vilafranca. Amb unes vistes del Penedès marítim d'allò més interessants.
Cinc setmanes i vacances! Tempus fugit

6 de juny de 2019

Valor... Se le supone

75 anys de la batalla final diuen els titulars. Retrobament aliat en la commemoració del desembarcament de Normandia, que va marcar el final de la Segona Guerra Mundial. D-Day75 Els 20 minuts inicials de Salvad al soldado Ryan, demolidors.
En paral·lel, detenen el policia de l'escola de Parkland perquè es va amagar durant el tiroteig. Afronta fins a cent anys de presó per no actuar en la matança de 17 persones. El covard americà diuen també els titulars. Com ens hem de veure!
A títol personal m'abstindré de manifestar-me al respecte. A la meva cartilla militar queda del tot clar: valor... se le supone.




25 de maig de 2019

Urgències

24 de maig, divendres, a Urgències del Pius Hospital. Feia gairebé 3 anys que no hi posava els peus tot i que durant la darrera dècada he estat un usuari habitual per la mare, el pare i la germana. 
He tingut temps de retrobar-me amb aquest àmbit sanitari: des de les 6 de la tarda a 1/4 d'1 de la matinada, al box 6. 
A Urgències no hi vas per quedar-t'hi. Aspires a fer una estada breu i reparadora però... ai las! Qui sap com acabarà tot plegat? La medicina moderna ha avançat, i molt, amb pas ferm. Per eliminació, descartant, amb proves i més proves... però la paciència és finita i t'arriben a acabar els quartos.
Una corrua d'infermeres i uns pocs metges -malauradament encara és aquesta la distribució de tasques- van amunt i avall i estan per tu els breus moments que consideren necessaris. A les 22h canvien el torn i és aleshores quan tenim alguna visita més rellevant. El desmai de la meva germana sembla ser que no serà res greu, tot i que cal esperar els resultats de les proves.
Estem envoltats de gent que pateix de debò. Un nen que no para de plorar desconsoladament, un infant que tot just camina i que és l'atracció de la planta amb les seves corredisses amunt i avall, un home d'origen grec que no parla cap llengua romànica ni l'anglès i que fa desistir el personal sanitari de l'ús del traductor de Google, una àvia molt àvia amb insifuciència renal crònica i una cara de pomes agres espectacular... 
Tinc temps de llegir-me Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme, del Rob Riemen. Un parell d'assaigs, imprescindibles per entendre les entranyes del feixisme i l'estat de l'Europa actual. I també per esbossar mitja dotzena de microrelats d'àmbit hospitalari que confio enllestir els propers dies.
Plou amb ganes a Valls. Surto a fer un entrepà i passejo pels voltants. Cap a 1/4 d'1 de la matinada, anant cap a l'aparcament, em trobo una colla de dones musulmanes que deuen anar cap a casa després de la pregària i de l'àpat del capvespre del ramadà, rialleres i divertides. 
Faig la ruta Valls - Montblanc - Vilafranca i minuts abans de les 2 de la matinada, m'enllito. Llegeixo mitja horeta i plego veles. L'última parrafada és de les bones: la felicitat excessiva és només una maniobra de distracció de l'atzar. 

8 d’abril de 2019

Cultura

Debat obert amb Joan Subirats, comissionat de Cultura de l'ajuntament de Barcelona, i Ramon Arnabat, candidat de VeC a l'ajuntament de Vilafranca del Penedès, al claustre de sant Francesc. Cultura des dels municipis. Polítiques culturals municipals. Sempre fa de bon escoltar el Joan. La cultura com a eina indispensable per a una vida autònoma i una ciutadania responsable, com a garantia de l'equitat i la igualtat d'oportunitats.
Cultura és, en un sentit ampli i antropològic segons Taylor, tot allò que, sense ser esport, ciència ni tècnica: folklore, cuina, vestimenta, costums populars de tota mena... diferencia un poble del del costat; en un sentit més retrictiu, el conjunt de disciplines que són en si guia i essència del progrés de l'esperit: filosofia, art, història... És ben cert que quasi totes les civilitzacions tracten la cultura com un element que determina la seva identitat cohesionadora i és irrenunciable.
Miquel de Palol, en un article punyent Cultura de què (ARA, 12/09/2014) es posicionava clarament al respecte: segons ell l'autèntica  i única cultura és el pensament, l'art que busca i no l'artesania en sèrie.
Una reflexió cabdal al meu entendre: educació i cultura són dos conceptes diferents però totalment inseparables. Són la cara i la creu d'una moneda, dos moments diferents d'una mateixa realitat. L'educació com el procés de l'adquisició o de la transmissió de la cultura. La cultura com a contingut de l'educació. Només hi ha un àmbit en què es manifesten de forma separada: en l'àmbit de l'administració. Pensem doncs la ciutat des de l'educació, des de la cultura.