Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

6 de juliol del 2025

El meu avi… i el reggaeton

Aquest cap de setmana les havaneres han estat protagonistes, també d’un sainet que s’hagués pogut evitar perfectamen. S’ha cantat El meu avi a Calella. El públic ha reaccionat amb sentit comú i bon criteri.
Llegeixo quins són els orígens de les havaneres a Catalunya. Segons dos especialistes en la matèria, l'explicació és sorprenent: "Era el reggaeton del segle XIX i escandalitzava l'Església".
El món de l'havanera és una construcció de mitjans del segle XX diu Anna Costal, musicòloga. Va començar sent una moda, el segle XIX, i que no va ser fins als anys 60 del segle passat que es va assentar com ara la coneixem.
L'havanera era una moda i es ballava als salons burgesos i a les tavernes més populars, manifesta Joan Gay, musicòleg.
Era una música que estava a l'ordre del dia i que ballava tothom, se la coneixia com "el ball dels enamorats". Igual que el reggaeton, entusiasmava els joves i també tenia una càrrega sexual, que va acabar incomodant l'Església catòlica.
Llarga vida a les havaneres i a cagar a la via el reggaeton!
Desobeir és  dignitat! Elmeu avi, cantat per tothom!  https://x.com/cendros_cat2048/status/1941621129883304393 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú