13 de juny de 2019

Causa 20907/2017

La causa ja està vista per a sentència. La majoria d'experts pronostiquen una sentència condemnatòria, tot i que els acusats no han comès cap delicte de què se'ls acusa. Hem vist molt menyspreu i cap autocrìtica durant els quatre mesos. 
L'actitud de l'Estat no fa pensar res de bo. El Govern espanyol no vol moure un dit i fins i tot promou actituds vengonyoses en l'escenari europeu.
Què cal fer davant de tot això es preguntava l'editorial de El Temps de la setmana passada? L'escenari que s'està patint des de fa més d'un any i mig fa feredat. La resolució del conflicte és clau, i és ben difícil si no es prioirtza la llibertat dels represaliats. Hi ha eines per a la negociació i algunes possibilitats perquè els presos i els exiliats puguin tornar a casa. Ara bé, no ens fem trampes al solitari.
Algunes consideracions d'aquí i d'allà que em passen pel cap:

  • Fer la llei a algú vol dir imposar-li la pròpia voluntat. Convertir en un mur infranquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
  • Allà on hi ha vida política hi ha una tensió constant entre llei i democràcia.
  • Tota legalitat depèn de qui té la força per imposar-la.
  • No hi ha tirania més cruel que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aparença de la justícia.
  • L'aplicació extrema del dret és extrema injustícia.
  • En un societat democràtica la discrepància no divideix. Divideix la mentida, la presó, la violència.
  • Jugar al pòquer en política, i a sobre anar de farol, és del tot irresponsable.
  • El principi de realitat actua sense pietat.
  • La solució a un conflicte l'has de trobar amb el teu adversari.
  • Les coses sempre poden anar cap a pitjor.
  • No comencis cap guerra si no estàs preparat per perdfre-la.
  • Si no estàs segur del resultat, val més esperar l'ocasió.
  • Només tindrem allò que sapiguem guanyar.
  • La pitjor manera d'afrontar els fracassos és errar en el diagnòstic.
  • Les bones causes també tenen els seus canalles.
  • Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític.
La pregunta segueix enlaire. Com ens ho farem per tirar endavant si tot segueix com fins ara? En qualsevol cas, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.


9 de juny de 2019

Cap de setmana

Cap de setmana... que ja s'escola inexorablement. Dos dies i mig ben bons, no seré jo qui em queixi. Trencades totes les rutines setmanals -és el bo que té no estar jubilat, que el trencament és més notable, suposo-.
Temps per dinar i sopar sense presses amb els amics i la família, mercadejar, esmorzar fora de casa, fer el vermut, anar al cinema, al teatre, a escoltar música en viu i en directe, llegir a deshores, anar a la platja, pedalar unes quantes hores en bicicleta, vetllar les tomaqueres del pati...
Escoltar l'Alba Carmona al claustre dels Trinitaris va ser una grata sorpresa. El Roger Mas, a la capella de l'Index de Sant Sadurní, esplèndid com sempre. Que @evafestival s'arreli de nou a Vilafranca sisplau, sense renunciar a res del que no hagi de renunciar! 
He rellegit Plató i un ornitorrinc entren en un bar... Entendre la filosofia amb acudits. Què bo! 
Convenim amb el Joan que no té cap sentit fer ús de l'expressió anar fent, que no aporta res i que està buida de contingut. Val més dir les coses pel seu nom:
- Com estàs?
- La mar de bé /Prop de bé / Fotut/ Ni t'ho explico / Ni bé ni malament ans tot el contrari  / Bé si no entrrem en més consideracions / Fet pols /... el que sigui però anar fent, no.
La sortida en bici d'aquest matí, espectacular. Quatre hores de mar i muntanya: Vilafranca - Sant Miquel d'Olèrdola - pic de l'àliga - pantà de Foix - castell de Penyafort - Moja - Vilafranca. Amb unes vistes del Penedès marítim d'allò més interessants.
Cinc setmanes i vacances! Tempus fugit

6 de juny de 2019

Valor... Se le supone

75 anys de la batalla final diuen els titulars. Retrobament aliat en la commemoració del desembarcament de Normandia, que va marcar el final de la Segona Guerra Mundial. D-Day75 Els 20 minuts inicials de Salvad al soldado Ryan, demolidors.
En paral·lel, detenen el policia de l'escola de Parkland perquè es va amagar durant el tiroteig. Afronta fins a cent anys de presó per no actuar en la matança de 17 persones. El covard americà diuen també els titulars. Com ens hem de veure!
A títol personal m'abstindré de manifestar-me al respecte. A la meva cartilla militar queda del tot clar: valor... se le supone.