Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

3 d’agost del 2014

Balanç de la meva temporada teatral

Ha estat una temporada teatral ben satisfactòria aquesta darrera. Deu espectacles teatrals de diferent format i un concert antològic. Anem a pams.
Variacions enigmàtiques, a Cal Bolet (25.10.2013), amb  Joan Mitjans i  Josep M. Figueras va ser el millor dels inicis possibles. Teatre amateur de molts quirats.
El crèdit, la comèdia de Jordi Galzeran dirigida per Sergi Belbel, a la Villarroel (13.11.2013), del·lirant i de rabiosa actualitat.
Raimon en concert, el 30.11.2013 al Casal, antològic. Amb l'ombra inquietant d'un alzheimer que es veu que va fent forat.
Adreça desconeguda (Cal Bolet, 15.02.2014), inquietant i magistral.
L'orfe del clan dels Zhao, al Romea 20.04.2014, una perla ben cultivada.
Carvalho contra Vázquez Moltalbán (claustre de sant Francesc, 13.06.2014), realment sorprenent i d'una alta qualitat, malgrat la no professionalitat de molts dels participants.
Cels (Biblioteca de Catalunya, 28.06.2014), sobre un text de Wajdi Mouawad i sota la direcció d'Oriol Broggi, una altra Perla 29 de molta vàlua. Emocionant i captivadora.
A més a més d'altres obres de més petit format programades a Cal Bolet: Un trozo invisible de este mundo (30.03.2014); Invocació (27.04.2014) i Ego (23.05.2014).
La temporada es va acabar ahir, 2 d'agost, amb La partida, de Patrick Marber, al Romea, dirigida per Julio Manrique. Uns personatges que, durant unes partides de cartes, parlen de pares i de fills... de la vida, vaja.
Correcta i prou des del meu punt de vista, ben lluny d'alguna de les altres que he comentat anteriorment. I és que no puc amb la majoria dels actors joves que triomfen a la TV i fan el salt al teatre de gran volada. Fer uns bon gags al Polònia no és cap garantia. Ho sento. Tinc la sensació que, a l'obra hi ha uns quants vuits i nous i cartes que no lliguen.

PD Quanta raó tenen els veïns de Ciutat Vella quan s'oposen a l'obertura de més hotels. Realment cal un equilibri entre turistes i residents. A no ser que vulguin convertir el  barri, i per extensió tot Barcelona, en un parc temàtic.  Guanyem Barcelona. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada