Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

7 d’agost del 2014

Pedalant per la vida

Aquest ha estat un matí ciclista. Primer, repassar, una a una i amb calma, cadascuna de les sis bicicletes que hi ha a la casa. En tenim sis de veritat i una de joguina. El Miquel, que havia treballat en un taller de bicis a Dinamarca, ha estat l'operari ideal.
Després una sortida en bici pels voltants de Vilafranca. Res d'especial, una horeta pedalant per fer múscul de cara a la sortida de la setmana que ve. 

Farem la ruta del Cister, amb l'etapa prèvia de Vilafranca del Penedès a Santes Creus. 
Uns 160 km en quatre dies per pistes i cingles que seran una veritable prova de foc per a tota l'expedició, especialment pels que ja hem superat els 50.

Després de la sortida de l'estiu passat, la ruta del Ter, aquest estiu ens hem deixat anar i hem alçat el llistó fins a un nivell considerable. Tornarem a llluitar, tornarem a sofrir... i tornarem a Santes Creus -anys enrere potser haguéssim dit si Déu vol-. Pedalem i preguem podria ser un bon lema, per què no?

La nostra és una pràctica cicloturista. Fins al migdia fem una mitjana d'uns 40 km i, després d'una bona dutxa, un bon dinar i una estona de descans, ens endinsem en el territori que ens acull amb ulls de viatger, que no pas de turista accidental.

M'agrada la metàfora de la bicicleta i la vida. A la vida, com quan vas en bicicleta, no et pots aturar si no vols perdre l'equilibri i caure a terra.
De totes les parrafades ciclistes n'hi ha una de molt sorprenent. D'H. G. Wells. Cada vegada que veig a un adult damunt d'una bicicleta recupero l'esperança sobre la raça humana.
Déu n'hi do! 

En un moment en què es pedala -i molt- per molts i mols motius: per prescripció facultativa, per estar en forma, per no rovellar-se, per fer un bon esmorzar,  per veure el paisatge des d'una altra perspectiva, per la independència...  anar més enllà d'una sortida matinal de dues a quatre hores i fer una ruta cicloturista de tres o quatre dies en bona companyia és una molt bona opció de vacances.



La nostra ruta del Ter, del 15 al 18 d'agost de 2013, per etapes

1a  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5036798
2a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5044757 
3a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5051281 
4a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=5056267 

La ruta del Cister en bicicleta, del 14 al 17 d'agost de 2014

http://www.larutadelcister.info/

1a  etapa http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=507848

La ruta sencera: Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Santes Creus

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3275997   

Font documental: Ton Salvadó, le roi du pedal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada