Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

6 d’agost del 2014

6 d'agost


Com cada 6 d'agost, tard o d'hora, una bomba atòmica arrasa Hiroshima.

I, encara que sigui cert allò de què a les coses i al llocs no s'hi torna, ni tornant-hi, també és cert que el record és ben present. 
Tan present com el record, viu i rialler de la Titina, 9 anys després de la seva mort.

Aquests dies de metges i malalties, de gent gran que viu l'ocàs de la seva vida, i de gent jove que fa fr
ont a la guerra sense treva contra el càncer, cal recordar Paul Valéry: s'aixeca el vent, cal intentar viure.

A tots ells, molta sort. I que la natura sigui sàvia i justa.

En aquest món lo perillós és néixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada