En David Bueno, neurocientífic nacional de Catalunya, ens ho aclareix racionalment (Per què som impacients? David Bueno, Ara 16/3/2024): Tenir tasques pendents ocupa recursos cognitius que no es poden destinar a altres activitats mentals.
La impaciència que ens genera la incomoditat i el neguit d’haver d’esperar s’intensifiquen a mesura que ens anem acostant al final de la cua, o quan s’acosta el moment de rebre una notícia important o lliurar una feina. Aquesta impaciència és deguda al desig de donar per acabada la situació.
La memòria de treball és una memòria a curt termini que permet l'emmagatzematge i la manipulació temporal de la informació per a la realització de tasques cognitives complexes. És un recurs limitat. Com la memòria RAM dels ordinadors.
D’altra banda, però, alguns filòsofs diuen que les persones som “els animals que esperen”. Que planifiquen a curt, mitjà i llarg termini, cosa que no fa cap altre animal terrícola. Sembla contradictori, oi? Talment com les dues cares de la mateixa moneda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada