Catànies o com cada terra fa sa guerra

Les catànies, aquesta dolça i tradicional elaboració d’ametlla caramel·litzada i coberta de xocolata, són una creació d’un vilafranquí singular: el xocolater Joan Trens i Ribas.
Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1877, la seva àvia era la pubilla de cal Catani, casa pairal del carrer de la Font, que acabaria donant nom al més cèlebre dels seus elaborats -segons un opuscle que es reparteix a l’obrador de les catànies Via-.
Una altra versió de l’origen del nom ve a dir que la denominació cal catani s’explica perquè l’amo del negoci tenia una filla que festejava amb un noi originari de la regió italiana de Catània i la clientela va començar a fer servir aquest nom quan anava a comprar dolços a l’establiment.
Producte característic i únic en el món de la xocolateria catalana, la més cèlebre i deliciosa llepolia del Penedès.
I fins aquí tot va anar bé. Però ah carai! La pau i la vida tenen fi. I ara comença la història més curiosa i polèmica de les catànies. Explico la versió que m’ha arribat de diferents fonts. Amb la mort de Joan Trens s’inicia una nova etapa. Coexisteixen més d’un xocolater que fa catànies. Només un d’ells, en Josep Cudié, registra la marca el 1960.
Durant molt de temps hi ha pau i tranquilitat i coexisteixen dos obradors, els Cudié i els Via, amb perfils diferents. Hi ha feina per tots dos i hi ha una mena de tractat de pau i treva que dóna estabilitat.
El 1998 apareix un tercer en discòrdia, en Xavier Casanella, que prové del món de la viticultura i decideix provar sort en l´elaboració de catànies que innova, diversifica i revoluciona el mercat.
Mentre el seu volum de vendes és poc significatiu se’l tolera per part de Bombons Cudié però un cop aconsegueix una quota de mercat important -al voltant d’un 20%- se’l denuncia als tribunals i es veu obligat el 2002 a canviar el nom de catànies per crackànies. La sentència és favorable als Bombons Cudié, que tenen registrat el nom de catània des de 1989.
Xavier Casanella està convençut que la catània és un nom genèric -com pot ser el cava o el carquinyoli- i, per això, argumenta que la recollida de les signatures que va posar en marxa té el propòsit de mantenir el terme catània com a denominació genèrica d'un bombó típic i tradicional a Vilafranca i no d'una determinada empresa.
Els Via entren en joc quan es descobreix que la mestressa ha estat l’autora d’uns desperfectes fets amb nocturnitat i premeditació a la furgoneta de Crackània.
Al Penedès no marítim, la guerra de la catània va tenir lloc a començament del segle XXI i, tot i que sense víctimes, es va dur a terme per terra, mar i aire, pels tribunals i per campanyes de premsa i recollida de firmes.
Molt han canviat les coses aquest s. XXI o no. A cal Via no gaire, per cert. Entrar a l’obrador et transporta a la novel·la juvenil “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Les aromes, l’espai… amb un assortit poc variat però molt bo i a millor preu..
A cal Cudié les tensions familiars van marcar el 2015 i van desembocar a la sortida de l’empresa d’una de les tres branques familiars que formaven l’accionariat. Les terceres generacions acostumen a ser complicades. En aquests moments les seves capses de catànies porten escrita la paraula “Catanias”.. Segons l’empresa “Aquesta decisió ha estat planificada legalment i estratègicament per protegir la nostra marca exclusiva. No és una traducció sinó la recuperació del nom original registrat el 1960 per Josep Cudié. Tornar al nom Catanias garanteix la qualitat i l’autenticitat dels nostres productes” Segur?
Crackània treballa bàsicament en línia i ja no tenen cap punt de venda presencial.
Tot plegat hagués pogut anat d’una altra manera, naturalment, però al capdavall som persones humanes. Ja ho veieu: cada terra fa sa guerra. Visca les catànies!