Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de març del 2024

Hem perdut l’oremus (III)

Estem a les portes de la Setmana Santa, el temps litúrgic en què es commemora la passió i la mort de Jesucrist. Comença amb el diumenge de Rams -demà mateix- i acaba amb la celebració de la Pasqua de Resurrecció.
Rellegeixo fragments de “Hem perdut l’oremus” de Salvador Alsius (La Campana, 1998):
Que el jovent d'avui no reben prou informació sobre una sèrie de fets, personatges i temes religiosos que són bàsics en l'àmbit cultural en el qual vivim és una realitat ben evident.
Això fa que no puguin entendre el significat de moltes obres d'art, textos, pel·lícules, actes litúrgics, festivitats i expressions d'ús popular que es basen en el coneixement de la cultura catòlica. Un coneixement que és independent de la creença religiosa.
L’aposta per la desconfessionalització de l’ensenyament de la religió i per la seva transformació en una matèria de cultura religiosa als centres educatius és la solució a la qual estan arribant les societats més avançades. A la província canadenca d’Ontario ho tenen clar: “l’escola és una institució on s’haurien d’estudiar totes les religions, i on no s’hauria de practicar cap”.
Les religions són un element essencial de l’experiència humana. Si les desconeixem correm el risc de perdre del tot uns tresors d’humanitat.
El tema m’interessa, com a ateu que sóc -gràcies a Déu!-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada