Diu la Mònica Planas ( L’altra cara del mal. ARA 28/1/2024) que “The zone of interest” no s’assembla a cap drama sobre l'ocupació nazi i que surts dels cinema amb la incomoditat d’haver vist una pel·lícula estranya que t’ha explicat el que ja sabies d’una manera molt diferent. Totalment d’acord.
La peli relata un any en la vida de la família de Rudolph Höss, el comandant nazi responsable d’Auschwitz. No exhibeix l’esfereïdora realitat dels camps d’extermini sinó que mostra l’altra cara de la maldat, que també existeix. És demolidora en els detalls i fa visible fins a quin punt la maldat ha amarat la vida domèstica. La maldat més impune també s’estima els fills, cultiva les verdures amb amor, coneix el nom de les flors més boniques i cuida els animals amb afecte.
És un altre film esgarrifós i èpic sobre l’Holocaust. La pel·lícula ni explica massa, ni ensenya massa ni enfoca cap a la gran història sinó que posa el focus en l'individu, en la persona i és per això que està al marge del gènere sobre l'Holocaust.
Jonathan Glazer retrata sense embuts allò que la filòsofa jueva Hannah Arendt va batejar com la banalitat del Mal, proposant-nos una de les experiències cinematogràfiques més tremendes, agosarades i colpidores que som capaços de recordar. (“Auschwitz, la vida és bella”. El Nacional. Àlex Montoya 18/1/2024).
“La Zona de Interés” és la gran favorita per lluitar per l'Oscar a Millor Pel·lícula internacional amb “La Sociedad de la Nieve”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú