Els càtars. Com una pregària

Bona infografia de Maria Labró Vila i Eduard Forroll Isanda (10 indrets per descobrir el catarisme occitanocatalà. ARA 12/02/2024)
A mitjans del segle XII, en diverses zones van sorgir una sèrie de comunitats que organitzaven la seva vida religiosa al marge de l’Església oficial. Es feien anomenar cristians o bons homes, tot i que els catòlics els van batejar amb el nom de càtars.
Coneguts també com albigesos al sud de França, rebutjaven els valors feudals de l’època. “A finals del segle XII, la gran majoria de famílies occitanes es van adherir al catarisme. Algunes hi estaven més implicades que altres, però en conjunt van representar una època i una cultura que va permetre l’expansió d’un cristianisme contrari a l’Església romana”.
Els càtars no veneraven cap símbol ni celebraven cap ritual catòlic. “Per això no és estrany que l’únic testimoni que ha perviscut dels càtars siguin les paraules, gravades en manuscrits”.
Tot i que no queden castells, esglésies ni tresors càtars, és possible resseguir l’anomenat País Càtar a través dels mites i llegendes lligades a aquestes terres.El 1987 la cantant Josiana va publicar un disc: “Los Càtars”, un crit per un país i unes creences trepitjats. Una meravella. Música sòbria, sense pretensions historicistes i fugint de les connotacions medievalistes. Música de la bona. Emotiva, vital, èpica, trascendent… Una “Pregària Càtara”. Josiana https://youtu.be/pSHVKoyqBl4?si=tKku0CvT_a41q4b8