És més que considerable la quantitat de perruqueries que hi ha a Vila. Molt notable el nombre de locals de tatuatges i extraordinari el nombre d’espais pel tractament de les ungles.
Focalitzo el meu interès en els tatuatges després de llegir l’article de la Laura Saula ("Em penedeixo d’haver-me tatuat". ARA 24/2/2024). Són moltes les històries de persones que en algun moment s’han penedit d’haver-se fet un tatuatge.
D’errors a l’hora de tatuar-se n'hi poden haver molts. Les parelles no duren per sempre, alguns estils passen de moda, i altres dibuixos simplement han estat fets per un mal tatuador.
Si a tot això li sumem que l’Estat espanyol és el sisè país on més persones es tatuen i que gairebé la meitat dels seus habitants tenen un tatuatge al cos, no és estrany que també hi hagi molta gent que s’equivoqui a l’hora d’escollir el disseny.
Hi ha molts motius pels quals ens tatuem. Posa en evidència el nostre temperament i caràcter, el que tenim i el que no, amb la finalitat de remarcar el que ens diferencia dels altres. Per deixar constància a la pell de fets, persones o situacions que són importants a la nostra vida. Un tatuatge aporta fortalesa personal, fins i tot a les persones introvertides.
Per tal d’eliminar els tatuatges cal anar a llocs on es dediquen a eliminar tatuatges amb la tècnica del làser. L’important és recuperar l’autoestima i tornar a lluir la pell sense sentir que s’ha comès cap error en el passat.
Hi ha una frase feta que ve a dir que “no s’esmena la vida ja viscuda”. Per sort els tatuatges sí que es poden esmenar, tot i que molt millor -i més econòmic- no haver de fer-ho. Pagant… sant Pere canta.
Dieu-me boomer però no puc evitar pensar en la cançó “Veneno en la piel” de Radio Futura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú