Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de febrer del 2024

Everything is illuminated

He tornat a veure la pel·lícula “Everything is illuminated” (Liev Schreiber, 2005). Què bona!. Curiosa i reveladora tragicomèdia basada en la novel·la de Jonathan Safran Foer.
Jonathan està obsessionat amb el record del passat i col·lecciona compulsivament tota mena d’objectes relacionats d’alguna manera amb la seva vida.
El seu propòsit és trobar la dona que li va salvar la vida al seu avi en una petita localitat ucraïnesa que fou arrasada per l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Acompanyat per un conductor narcolèptic i un traductor amb escassos coneixements de la parla anglesa el que comença sent un intent de recuperació de les arrels familiars s’anirà convertint en una odissea desmarxada amb una important sèrie de revelacions: la importància del record, la perillosa naturalesa dels records, el llegat de l’Holocaust, el significat de l’amistat i de l’amor…
Amb un missatge rotund i inequívoc: tot està il·luminat per la llum del passat. 
Hi ha pel·lícules, com també hi ha llibres, que es mereixen un visionat, una lectura cada dècada. I aquest era el cas: Everything is illuminated.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú