Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

21 de febrer del 2024

El dit polze que ho va canviar tot

Per poc es diu “awesome”, un terme molt surfer que es tradueix com a genial. Però, al final, Facebook va decidir que un simple m'agradaria seria més net i universal. Ara fa 15 anys, el febrer del 2009, l'empresa de Mark Zuckerberg va introduir una funcionalitat nova, el botonet d'una mà aixecant el polze.
Com diu la Begoña Gómez (El pulgar que lo cambió todo. La Vanguardia 18/2/2024) el “m’agrada” va modificar el funcionament del nostre cervell, el comportament social i el missatge polític i mediàtic.
Hi ha dubtes sobre si el coi de botonet ha servit per reflectir la més lamentable de les debilitats humanes, la necessitat d’agradar, de comparar-se i competir.
¿I com estem 15 anys després del m’agrada? Potser més tristos, més ansiosos, més distrets, més polaritzats i més mal informats.
Agradar al grup sempre ha estat una necessitat primària però mai fins fa 15 anys hi ha hagut eines tan fàcils de fer servir per a quantificar fins a quin punt agradem o no. És un mecanisme que adquireix unes dimensions psicològiques i emocionals imparables. Les xarxes socials són una manera de drogar l’experiència social i cal una ètica de la tecnologia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú