Una quarantena de persones vam seguir el fil de les intervencions de tots tres. L’Andreu va comentar els primers treballs sobre el tema portats a terme fa més de 40 anys, la llavor dels estudis com el que ahir es presentava de més rigor documental.
Si alguna cosa va quedar del tot clara és que les col·lectivitats del 1936-1939 van ser unes iniciatives camperoles comunitàries en el marc de les transformacions econòmiques i socials que es produeixen a Catalunya a partir del juliol de 1936. I que formen part de la nostra història i de la memòria democràtica del nostre país.
Em retrobo amb l’Andreu 6 anys després que a Vilafranca ens mostrés diferents mirades sobre la revolució russa. Conec l’Andreu des del 1973, poca broma. El 1973, i gràcies al ministre d’educació de torn, vaig fer el salt del 6è curs de l’antiga educació primària al 3r de l’antic batxillerat, l’anterior al BUP
És així com em vaig incorporar d’estranquis al grup de l’Andreu i cia, tots un any més grans que jo, a l’escola de la Mercè de Montblanc. Aquest salt qualitatiu em va canviar la vida de dalt a baix. Nous interessos, noves coneixences, el desvetllar polític…
Tot un cicle vital, del 1973 al 1980. Militància a la Joventut Comunista de Catalunya i després al PSUC. I l’Andreu com a referent. Estic convençut que l’Andreu i el Matias Vives són les dues persones que més m’han influït i modelat políticament parlant, i això és d'agrair.
En una segona etapa, del 1982 al 1990, vam mantenir el contacte la colla d’amics comuna. Recordo que el primer ordinador amb processador de textos que vaig veure va ser el de l’Andreu quan vivia al carrer Comerç de Barcelona. I també el cop de mà que li vam donar uns quants amics amb la seva tesina (La Conca de Barberà 1890-1939. De la crisi agrària a la guerra civil. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1986).
El 1992 ens va casar a l’ajuntament de Montblanc, ja com a alcalde, i d’alguna manera i a distància -jo ja estava establert al Penedès- també vaig seguir la seva tasca a l’alcaldia (1991-1993 i 1995-1999).
Ara els contactes que mantenim som molt espaiats però ahir vam acordar posar-nos al dia ben aviat, les properes setmanes.
Amb l’Andreu em passa per sort el mateix que amb altres persones, saps que hi són i que pots comptar amb ells si arriba el cas, talment com portar un roc a la faixa.
És així com em vaig incorporar d’estranquis al grup de l’Andreu i cia, tots un any més grans que jo, a l’escola de la Mercè de Montblanc. Aquest salt qualitatiu em va canviar la vida de dalt a baix. Nous interessos, noves coneixences, el desvetllar polític…
Tot un cicle vital, del 1973 al 1980. Militància a la Joventut Comunista de Catalunya i després al PSUC. I l’Andreu com a referent. Estic convençut que l’Andreu i el Matias Vives són les dues persones que més m’han influït i modelat políticament parlant, i això és d'agrair.
En una segona etapa, del 1982 al 1990, vam mantenir el contacte la colla d’amics comuna. Recordo que el primer ordinador amb processador de textos que vaig veure va ser el de l’Andreu quan vivia al carrer Comerç de Barcelona. I també el cop de mà que li vam donar uns quants amics amb la seva tesina (La Conca de Barberà 1890-1939. De la crisi agrària a la guerra civil. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1986).
El 1992 ens va casar a l’ajuntament de Montblanc, ja com a alcalde, i d’alguna manera i a distància -jo ja estava establert al Penedès- també vaig seguir la seva tasca a l’alcaldia (1991-1993 i 1995-1999).
Ara els contactes que mantenim som molt espaiats però ahir vam acordar posar-nos al dia ben aviat, les properes setmanes.
Amb l’Andreu em passa per sort el mateix que amb altres persones, saps que hi són i que pots comptar amb ells si arriba el cas, talment com portar un roc a la faixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada