Des de finals del segle passat que sóc donant de sang i de plasma -com passa el temps!-. Quatre cops l’any mínim i de manera regular. Un acte necessari, generós i vital per a molta altra gent doncs la sang no es fabrica artificialment.
Aquest matí he fet donació de plasma. Ha estat un procés llarg, d’una hora ben bona. Hem començat amb mitja hora de retard sobre l’horari. Avui portaven retard i la infermera o doctora que m’ha atès m’ho ha explicat molt bé: s’assignen les hores amb una periodicitat fixa tot i que se sap que les donacions de plasma, a diferència de les de sang, depenen d’unes variables molt diverses -pressió arterial, tipus de venes, home/dona, concentració de glòbuls vermells…- per no esmentar els possibles retards de la furgoneta del transport o d’altres imponderables.
A 2/4 de 2 acabo i s’incorpora la següent donant, que fa mitja hora que espera -ella tenia hora a la 1- i que es lamenta doncs el retard la farà anar malament. Se li contesta que això acostuma a passar amb els donants de les darreres hores de la sessió de matí o tarda, i que els retards es van acumulant…
No em queixo del sistema, del servei, imprescindible. Ni dubto de la bona voluntat dels professionals doncs fins ara no he tingut mai cap problema. El que sí constato és la capacitat de millora del sistema.
Caldria avisar els usuaris dels retards de més de 20 minuts, per exemple, conscienciar de la necessitats de fer-se donant a tothom i evitar alguna disfunció interna. Sense anar més lluny jo vaig fer una reserva com a donant el dijous passat, vaig rebre una confirmació de la reserva feta i una altra notificació per SMS d’una donació pel mateix dia i hora però a diferent lloc.
Vaig trucar i vam aclarir el tema, la qual cosa no va impedir que l’endemà rebés una trucada per si volia donar plasma, que es veu que el Banc de Sang va curt de reserves. Li vaig comentar a la persona que em va trucar que Catalunya no és Transsilvània i que jo no volia tenir tractes amb el compte Dràcula. També vaig aprofitar la trucada per comentar-li la diferència subtil entre el Banc de Sang i la màfia -la màfia està organitzada!- Encara riem ara!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú