Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

16 de febrer del 2024

En xarxes

Bona reflexió de Josep Sala i Cullell sobre les xarxes socials (“Terribas, Évole i la fragilitat en temps hostils” Vilaweb 16/2/2024).
Amb i un missatge explícit: l’emergència de les xarxes socials ens ha deixat un llegat bo, que és la ruptura del monopoli de l’altaveu. Ja no hi pot haver uns privilegiats que controlin tot el discurs, perquè ara els podem replicar, fer-los veure que allò que diuen són bestieses, o denunciar quan actuen per interessos ocults. Ara bé, a canvi d’aquesta democratització hem pagat dos preus.
El primer és l’erosió del paper de l’expert, amb la propagació de tota mena de teories de la conspiració i acientífiques que abans era més fàcil de frenar.
El segon és la creació de reductes tòxics –en alguns casos dissenyats amb aquest propòsit– que empudeguen qualsevol debat.
Però som al 2024, Facebook té vint anys i Twitter disset, i ja hauríem d’haver après que una cosa és com ens agradaria que fos el món, i l’altra com és. Més clar l’aigua -que ens esquiva, cagon tot!-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú