El David Bueno, neurocientífic nacional de Catalunya, a l’article “Per què posem les persones de qui ens enamorem en un pedestal” (ARA 9/2/202) ve a dir que l' enamorament activa circuits neuronals relacionats amb les recompenses i les metes positives. L'enamorament -diu- acostuma a durar entre dos i quatre anys.
S’ha datat l’origen de les relacions romàntiques ja fa uns 5 milions d’anys, quan el nostre llinatge es va separar del de la resta de grans primats, com una manera d’enfortir les relacions de parella en unes societats que anaven sent cada cop més complexes.
Sempre he cregut que són agosarats els neurocientífics. En qualsevol cas si non è vero, è ben trovato. Visca l’amor i visca l’enamorament!
Notícies com la d’ahir ("Un ex primer ministre dels Països Baixos i la seva dona moren agafats de la mà en una eutanàsia conjunta". ARA 13/2/2024) sí que donen relleu i dimensionen l’estima, l’amor per una altra persona. Tots dos tenien 93 anys, estaven molt malalts i "no podien passar l'un sense l'altre", diuen fonts del seu entorn. Una decisió valenta, lliure i definitiva.
Sempre he cregut que són agosarats els neurocientífics. En qualsevol cas si non è vero, è ben trovato. Visca l’amor i visca l’enamorament!
Notícies com la d’ahir ("Un ex primer ministre dels Països Baixos i la seva dona moren agafats de la mà en una eutanàsia conjunta". ARA 13/2/2024) sí que donen relleu i dimensionen l’estima, l’amor per una altra persona. Tots dos tenien 93 anys, estaven molt malalts i "no podien passar l'un sense l'altre", diuen fonts del seu entorn. Una decisió valenta, lliure i definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada