Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

7 de febrer del 2024

Ni pagesos ni industrials: residuals

El pagesos i ramaders, el sector primari vaja, no tenen res de primari. En tot cas se’ls considera -si és que se’ls té en consideració, que em penso que no gaire- molt com a protagonistes secundaris. Que se’ls deixa al marge, vaja, tant a nivell local com de país, d’estat o d’Unió Europea.
La revolta pagesa d’aquests dies va molt més enllà de les tractorades dels anys 70. Han passat 50 anys i el món i la vida són ara molt més complexos, i sense que hi hagi expectatives de millora.
Només des de la desesperació i el perill d’extinció s’entenen les tractorades d’aquests dies. Pagesos, ramaders i silvicultors, com tothom, es mereixen una vida digna i un futur que ara han perdut de vista. Han entès que s’ha acabat el bròquil i és que els va la vida.
A le acaballes dels anys 80 hi va haver a la Conca de Barberà i a l’Alt Camp una revolta contra la instal·lació d’un abocador de residus a Forès. Si no recordo malament una de les consignes era “Ni pagesos ni industrials: residuals”. 
Fa 1 any  OCTUVRE  va fer un vídeo explicant 6 DADES sobre el repartiment de les "ajudes" europees al camp. Aquí també trobem l'Espanya oligàrquica fent de les seves. Aquí el vídeo:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú