El congrés tecnològic més gran i influent del món arrenca a BCN aquest dilluns. El Mobile World Congress (MWC). Unes quantes lloances oficials i políticament correctes: “Una important font d’innovació”. “El millor aparador internacional perquè les empreses catalanes puguin presentar la seva tecnologia al món”. “Deixa un llegat en forma d’inversions d’alt valor afegit que generen més llocs de treball de qualitat i prosperitat compartida”.
Les imatges i els talls de veu dels discursos d’algunes de les autoritats que ahir al vespre van assistir al sopar de gala del MWC a la sala oval del MNAC no tenen desperdici. Si fa no fa tan buides, anacròniques, insulses i retòriques com sempre.
També es portarà a terme el Mobile Social Congress (MSC), l’únic esdeveniment que presenta un relat alternatiu al MWC tot apostant per un model electrònic just i sostenible.
El MSC és un esdeveniment anual que sempre té lloc per les mateixes dates que el MWC. Pots trobar el programa de l’edició d’enguany del MSC en aquest enllaç.
Ara fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de participar, des de l’ambit laboral i com a visitant naturalment, al MWC. Una experiència singular. Una veritable fira de les vanitats vaja.
Per contrarestar la immersió i veure l’altra cara de la moneda també vaig fer acte de presència, ara ja a títol personal, al MSC, al CCCB si no recordo malament. Aquí sense vanitats, amb gent que tocava de peus a terra i que n’era conscient de la magnitud de la tragèdia. No hi ha color: aquesta és la cara de la moneda que a mi m’interessa. No hi tornaré al MWC i sí que és possible que participi en alguna altra jornada, sigui presencial o virtual, del MSC
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú