Sento a la ràdio que parlen de l'Enric Marco, el gran impostor, de si és mort o si encara belluga. De l’home que s’havia inventat una vida. I del dret a l’oblit. Quin personatge! Un cas de manual.
Escolto unes declaracions d’una altra gran impostora, l’Ayuso, que clama contra els catalans: “Catalunya ens roba!” quan és precisament Madrid qui xucla recursos de la resta de l’Estat, sobretot dels territoris més pròxims, que s’han empobrit els darrers anys en benefici del Gran Madrid DF, que dobla el PIB dels seus veïns.
També llegeixo unes declaracions de Federico Jiménez Losantos, incombustible i immortal, que ve a dir que “tot això -la situació política actual- és insostenible”.
I acabo el llistat d’impostors amb SM el Rei Carnestoltes XXIé i I de Vilafranca, un altre impostor -com tot el carnaval- que es donarà per acabat no quan toca sinó tres dies més tard, ja en plena quaresma, amb la desfilada de carrosses de demà divendres a Vilafranca del Penedès.
L’altre Rei, el de debò, es veu que ahir va venir a BCN a alliçonar amb el seu discurs buit i decimonònic l’estament judicial, i de pas la resta de mortal suposo. Un altre impostor, vaja.
De tota aquesta colla d’impostors em quedo amb l’Enric Marco, amb totes les arestes i esquerdes que vulgueu. La resta, a cagar a la via!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú