Rics del cagar

Llegeixo amb estupor aquesta notícia: Aquests rics a qui la paraula “ric” els queda massa curta (Vicent Partal. VilaWeb 11/12/2024) que ve a dir que paradoxalment el sistema capitalista, evidentment descontrolat, es va convertint a una gran velocitat en un perill per al sistema mateix.
Bloomberg va anunciar que per primera vegada en la història un home tenia un patrimoni personal de més 400.000 milions de dòlars: Elon Musk. Segons la coneguda agència de notícies econòmiques, la fortuna personal de Musk (ahir, i tenint en compte les valoracions de la borsa) era de 439.200 milions de dòlars.
La fortuna personal d’aquest individu supera el PIB de 70 dels 195 estats membres de l’ONU i per damunt del PIB d’11 dels 27 estats membres de la Unió Europea.
I la pregunta és: què significa en el món d’avui que una persona sola pugui ser tan immensament rica?
És paradoxal que un sol individu tingui una fortuna personal tan descomunal ii qüestiona d’una manera molt eficaç l’ètica i la sostenibilitat d’un sistema que tolera aquestes desigualtats.
Ningú no sembla tenir la fórmula per a aturar el creixement explosiu, els darrers anys, d’aquest model de capitalisme contemporani, al·lèrgic a les regulacions efectives i al control polític i social, que afavoreix la concentració de riquesa a costa del benestar col·lectiu.
És evident que aquesta desigualtat extrema ja erosiona la confiança en les institucions democràtiques de la gent corrent. Paradoxalment, el sistema, evidentment descontrolat, es va convertint a molta velocitat en un perill per al sistema mateix.
L'aforisme de Fredric Jameson que diu que “és més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi del capitalisme” ha cobrat renovada actualitat.
Hauríem de fer el possible per tal d’evitar que el capitalisme no provoqui la mort de la democràcia. Demolidor també l’article de Katharina Pistor (El capitalisme i la mort de la democràcia. ARA 23/11/2024).
L’Elon i tota la colla de facinerosos que ens estan complicant la vida, a cagar a la via!