Esplèndid article de la Catherine Pearson (El dol silenciós de no ser avis. ARA Criatures 27/11/2024).
Ve a dir que cada cop un nombre més gran de persones de la Generació X i del Baby Boom s'enfronten al fet, a vegades dolorós, que no seran avis.
Cada vegada més persones admeten que és poc probable que tinguin fills. Les raons són múltiples, però una d'elles és que, simplement, no en volen. Això és el millor i el pitjor de tenir fill, que veus com prenen les seves pròpies decisions, diferents de les teves.
Els aspirants a avis poden experimentar una profunda sensació d'enyorança i pèrdua quan els seus fills opten per no ser pares, tot i que entenen que els fills no els deuen un llegat
No tenir nets pot venir acompanyat d'una pena molt real. És un dolor que la nostra cultura tendeix a no reconèixer i del qual la gent no sap com parlar-ne.
Ara que a la família ha aterrat un Roc ja fa mig any me’n faig càrrec de tot plegat. Els nets aporten esperança i llum a la teva vida. Crec que són el contrapès de l’envelliment, perquè envellir és dur.
Un altre tema és si els avis i àvies, eduquen o malcrien. Però això ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú